La Universitat no pot parar la seva feina. La URV espera el retorn de la seva jove Orquestra

Gaudeamus Igitur. La URV i totes les universitats del món viuen un final de curs incert i tenen el deure històric i intel·lectual de crear un futur millor. El seu himne internacional marca i obliga.

27 mayo 2020 17:18 | Actualizado a 28 mayo 2020 09:57
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Trenta anys de la integració de l’Escola Universitària d’Informàtica de Tarragona a la Universitat Rovira i Virgili. Vint anys de l’estrena de l’Orquestra de la URV. Quinze anys de la creació del campus Terres de l’Ebre… I més celebracions aplaçades a causa d’una calamitat global.

Els anys passen volant i més aquest curs breu i estrany. Ara hi ha més temps per estudiar, per fer el  gandul o per recordar aquell 1971, quan la Universitat de Barcelona va fundar a Tarragona les primeres delegacions de Filosofia i Lletres i de Ciències. I quan el 1977 van començar els estudis de Medicina a Reus. O el 1992, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la URV per integrar tots els ensenyaments universitaris de les comarques del sud i «servir de base per al desenvolupament d’una universitat nova amb personalitat própia».

Ara que el curs acadèmic s’ha acabat més ràpid que mai, hi ha estones per endreçar les golfes o per dispositar al contenidor de paper i cartró aquells vells arxius de la memòria sentimental i acadèmica. També,  per evocar el professorat que es desplaçava des de Barcelona en un tren anomenat Catalunya Exprés per impartir classes a Tarragona. Eren temps de mobilitat limitada i sense Internet, però continuaven el camí que el 1970 havia obert la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) a Tarragona i a Tortosa. Un territori amb fam i sed de ser i de saber. Quasi com un desert, però adobat des del segle XIX per la primera Escola de Mestres de Tarragona. I per les facultats de Filosofia, Teologia i Dret Canònic de la Universitat Eclesiàstica de Tarragona. A més de la Universitat Laboral, creada el 1956.

La comunitat universitària del sud de Catalunya no ha parat de crèixer,  fa goig mirar la web de la URV i veure la seva evolució

En circumstàncies històriques més difícils o més favorables, la comunitat universitària del sud de Catalunya no ha parat de crèixer,  fa goig mirar la web de la URV i veure la seva evolució: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial (1973), Escola d’Enologia a Tarragona (1988), Escola Universitària d’Estudis Empresarials a Reus i Escola Universitària d’Informàtica a Tarragona (1990), Escola Universitària d’Infermeria (1991)… 

Sense oblidar el naixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 1995. No toca fer aquí un llistat ni un calendari d’efemèrides, sinó reconèixer la molta feina feta en el món universitari a les terres tarragonines. I aprofitar aquest inesperat temps lliure per repensar com seran les coses quan les universitats a distància i una crisi sanitària han demostrat que es pot estudiar una carrera arreu del món sense grans edificis i sense presencia física de professorat i alumnat. Feia anys que es deia, però ha arribat abans del previst l’hora de practicar  allò que semblava ciència ficció. 

Qui hauria somniat que les oblidades Terres de l’Ebre tindrien diplomatures d’Infermeria, Ciències Empresarials i Turisme,  amb la direcció i gestió a Tortosa? O que  l’aniversari del seu campus coincidiria amb una pandèmia que afectarà nous graus com el d’Educació Infantil i Primària o el postgrau de Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement? Qui hauria patit el malson que el curs que ve caldrà tancar màsters, assignatures  i reduïr professorat, segons ha anunciat la rectora de la URV?. Paradoxalment, just quan la joia de la corona tarragonina situa deu de les seves especialitats acadèmiques entre les millors del món, segons rànquings internacionals fiables.

Qui hauria patit el malson que el curs que ve caldrà tancar màsters, assignatures  i reduïr professorat?

Ciències Físiques, Ciències de la Vida, Enginyeria i Tecnologia... Noves especialitats apassionants. Es podran desenvolupar sense més inversió en recerca? Qüestions econòmiques i logístiques a banda, el més important del món universitari a les terres tarragonines és la seva funció de desenvolupament social, econòmic i cultural. Però ara cal esperar que l’Orquestra de la URV torni a interpretar el Gaudeaums Igitur, aquell himne de la comunitat universitària mundial que recorda: «Gaudim, doncs, /mentre siguem joves./ Després de la divertida joventut,/ després de la incòmoda vellesa,/ ens rebrà la terra!» I també, fins que arribi el fatal moment: «Visca totes les joves,/ fàcils, formoses/ visquin les dones,/tendres, amables,/ bones, laborioses». Amén.  Mentre, a estudiar més que mai i que la vida posi la nota final que cadascú es mereixi.
 


Joaquim Roglan. Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L’Empordanet.

Comentarios
Multimedia Diari