La conquesta de la Lluna, una immoralitat

«És immoral competir amb els russos per arribar a la Lluna i permetre que els nostres ancians visquin amb gairebé res»

20 julio 2019 14:00 | Actualizado a 20 julio 2019 14:08
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Teresa és una fidel lectora que després de llegir el meu article d’ahir sobre la càpsula espacial amb què Armstrong, Aldring i Collins van fer el viatge a la Lluna, m’explica que va tenir l’oportunitat de posar-se dins de la diminuta nau durant la visita que va fer fa anys al National Air And Space Museum de Washington. «Resulta increïble que aquell objecte metàl·lic hagi fet un viatge espacial», diu la Teresa en relatar les sensacions que va experimentar dins del darrer cubicle de la missió Apol·lo 11. «Jo també mirava per la tele l’arribada de l’home a la Lluna. La meva tia Antònia deia que no era veritat, que ens enganyen. No es pot arribar a la Lluna», relata la Teresa. Aquest testimoni m’ha fet recordar la vehemència amb què un parent de Corbins conegut com Lo Pifarro defensava la tesi que tot l’episodi del viatge de l’home al satèl·lit de la Terra havia estat una gran paròdia dels americans per proclamar la seva superioritat enfront de la Unió Soviètica. En termes actuals diríem que per a Lo Pifarro l’arribada de l’home a la Lluna va ser una fake news. Anècdotes a banda, em sembla ben vigent la reflexió que al seu dia va fer el físic nuclear Leo Szillard: «És immoral competir amb els russos per arribar a la Lluna i permetre que els nostres ancians visquin amb gairebé res». L’home no ha tingut mai clares les prioritats.

 

Comentarios
Multimedia Diari