Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La corrupció... i

Whatsapp

És una gran vergonya i sabem que afecta gairebé tots els partits. No es parla d’altra cosa, ara. Emperò, s’oblida la malversació o dilapidació, que encara és pitjor. Pensem que en la corrupció els diners, o els materials emprats en l’obra, no es perden, només passen (il·lícitament, això sí) d’una mà a una altra.

En canvi, en la dilapidació els diners (públics, de tots) es dediquen a inversions o obres o personal administratiu que, en ser inútils o excessives, es perden. Es llança tot el ciment, l’acer, la mà d’obra. Exemples de dilapidació en tenim a manta: aeroports quasi inútils; el projecte Castor: 1.350.000.000 euros, ràpidament pagats al seu promotor, l’amic del «palco del Real».

El mateix AVE, començat a la babalà (Madrid-Sevilla, per a guanyar les eleccions municipals, però que les perdé en Felipe); continuant fent ramals que perden diners; oblidant el ramal més necessari (sud de la península – frontera amb Europa); oblidant que allò més necessari és el transport de mercaderies, no de passatgers, per còmode que sigui, planejat de forma radial com si Madrid fos el centre del món. Un gran esforç econòmic (fins a més de 50.000 milions d’euros), quan hi ha tantes necessitats en un país pobre com el nostre. Tot pel prestigi mal entès de voler passar al davant de països vertaderament progressistes del món...

Són molts anys en què «los gobiernos de España» fan nayps i dilapiden, cosa que les nacions industrioses i estalviadores no entenem!

Francesc Font de Rubinat

(Advocat. Reus)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También