La crisi energètica a Europa impedeix complir els acords de París

D’una banda, es vol energia neta, i de l’altra, que no facin malbé el paisatge, i que posin els molins en un altre lloc, però potser allà ni hi farà vent ni les astes giraran
 

27 octubre 2021 09:50 | Actualizado a 27 octubre 2021 10:14
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Per començar, direm que el cost de l’energia està compost per tres parts: el qui genera l’energia, el qui transporta l’energia des de l’origen fins a qui la compra i els impostos. Els grans productors de gas mundial són els Estrats Units i Rússia, que produeixen el 40% del gas del món.

En el cas d’Espanya, el gas ve en un 40-50% d’Algèria amb dos gasoductes: un el del Magreb, que representa el 30% (és un gasoducte que ens arriba via el Marroc), i un 15% ens ve per un gasoducte que va directe d’Algèria a Almeria, per sota el mar. D’aquí que Espanya no pot estar en contra ni d’Algèria ni del Marroc.

La quantitat de gas que ens arriba a tots els països europeus depèn de si l’aixeta de Rússia i la d’Algèria està oberta o mig tancada. I és el que està passant avui.

Rússia no vol servir a tots els països europeus d’igual manera com li ha demanat Brussel·les i l’aixeta que passa per Ucraïna (avui gran enemic de Rússia) està mig tancada, però és oberta el gasoducte del Bàltic, només serveix a Alemanya. I és clar, Alemanya no vol que el gas que gasta depengui de Rússia.

Concretament, es preveu que entre 2020 i 2040, quan s’hauria d’acabar amb combustibles contaminants, està previst que la producció del carbó augmenti un 240%, el petroli un 57% i el gas un 71%, segons L’Informe sobre la bretxa de producció del 2021, que ha estat elaborat per un grup molt alt d’investigadors i el programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.

En el cas nostre és més complicat, ja que el dia 31 d’octubre, si no s’arriba a cap solució, Algèria tancarà l’aixeta del gasoducte del Magreb, doncs ha trencat relacions diplomàtiques amb Marroc, quan aquest país va reconèixer Israel i quan els Estats Units, al final de l’era del president Trump, va reconèixer que l’excolònia espanyola del Sàhara Occidental, governada pel Front Polisario, estava sota la sobirania del Marroc. Això, Algèria no ho pot acceptar, perquè creu que el Sàhara Occidental –primer productor mundial de fosfats– pertany al poble sahrauí.

Ja hem dit que Alemanya no vol dependre de Rússia: Què ha fet, doncs? Cremar carbó que en té molt, i abasteix amb carbó el 25% de l’electricitat que necessita, mentre que Espanya ho fa només en un 2%.

Amb tot això, d’on traurem nosaltres l’energia que ens falta? És un gros desafiament. Ho sabrem dins de pocs dies. A més, l’empresa espanyola Naturgy és la que ens facilita el transport del gas que passa pel Marroc i acaba també el seu contracte el 31 d’octubre.

Amb tot això, és fàcil pensar que les dependències d’energia són de capital importància en les estratègies geopolítiques. I és per això que els acords de París sobre el clima, estan avui amb sordina. Els experts (moltíssims i de moltes universitats i centres d’investigació) ja diuen que mantenir l’escalfament global del planeta a 1,5 o 2 graus el 2040 és pràcticament impossible. A més els governs donen suport a les energies d’origen fòssil, és a dir brutes. Com? Donant suport a les inversions i fent tractaments fiscals favorables a les energies brutes.

I les renovables? En el cas d’Espanya ja ho hem vist: el govern espanyol va decidir que rebaixaria el preu de la llum agafant una part dels beneficis de les elèctriques i posar-los a rebaixar la factura de la llum. Les empreses elèctriques, les grans, s’han rebotat i no volen fer més inversions en energies renovables a Espanya perquè no hi ha seguretat jurídica. Perquè si el govern pacta un marc estable per les elèctriques, no el pot trencar unilateralment.

D’aquí que per la subhasta de 3.300 megawatts per aconseguir energia eòlica i fotovoltaica de (energia neta), Iberdrola, Endesa i Acciona no hi han volgut participar. És més, el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, ha anat a Londres a entrevistar-se amb el primer ministre Boris Johnson, i ha anunciat inversions d’uns 7.100 milions d’euros amb energies renovables a Gran Bretanya, perquè allí hi ha seguretat jurídica. I alguns diran, per què els beneficis fabulosos de les elèctriques no podien anar a rebaixar la factura de la llum? És clar que, si una empresa, que està en Borsa, deixa de tenir beneficis, li marxen els inversors, perquè van a comprar altres accions que donen més beneficis. I és així quan les seves accions s’ensorren i l’empresa se’n va en orris.

I el cas del decret de Catalunya? Els productors d’energia estan tremolant perquè ho qualifiquen de populista. Es podran posar plaques fotovoltaiques i molins si els ajuntaments i els habitants de la zona ho volen. Però hi ha diferents projectes que estan en curs i que han creat un ambient completament desfavorable, com és el cas del parc eòlic marítim davant de l’Empordà, o els parcs eòlics a Tarragona i Lleida, perquè embruten el paisatge, ocupen terrenys bons per al cultiu, etc.

Com ho arreglem això? D’una banda, es vol energia neta, i de l’altra, que no facin malbé el paisatge, i que els posin en un altre lloc, però potser allà ni hi farà vent ni les astes giraran! En fi, mai plou a gust de tothom. Però el preocupant és que s’arribarà a l’any 2030 i l’energia bruta al món emetrà el doble de gasos d’efecte hivernacle dels que un clima estable pot aguantar, segons els experts.

Comentarios
Multimedia Diari