La cultura en suspensió. Els teatres i concerts, via d’escapament a la crisi política?

Que la situació política està complicada, ho sabem tots. Que molta gent està neguitejada per setmanes de tensió pels missatges entre el govern de l’Estat i el govern català, també. Però molts no saben com gestionar aquesta inquietud. Una bona opció podria ser a priori relaxar-se en les moltes sales de teatre o de cinema que hi ha a casa nostra. 

La mateixa Generalitat ha penjat a Internet un vídeo on dóna consells per als qui se senten angoixats. Entre ells, «incrementar les activitats d’oci» i «distreure’ns amb coses que ens facin riure per desconnectar». Però la pregunta és: tenim ganes de desconnectar quan estem dins d’una atonia general? La resposta és: ho hem de fer per la nostra higiene mental. 

Fa uns dies el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, recomanava anar al teatre per «respirar en aquests moments i poder reflexionar sobre el món». El teatre ens permet viure en directe mil i una històries, el cinema ens fa somiar i els concerts ens poden fer ballar i cantar en moments com aquests. Les indústries culturals segueixen obertes de bat a bat i sembla que aquests dies ens hem oblidat d’això. Alguns mitjans parlen d’una caiguda de venda de les entrades de fins a un 70% en alguns teatres. Això no pot ser. La nostra indústria cultural també està en perill si aquest poc interès segueix creixent durant més temps. A més plou sobre mullat perquè el sector estava encara sortint de la crisi. Segons l’Associació d’Actors i Directors professionals de Catalunya (AADPC), el 73% dels actors i actrius no poden viure exclusivament de la seva feina i el 55% no arriben al salari mínim interprofessional. Si no anem al teatre, aquestes xifres augmentaran fins a nivells preocupants. 

A això s’afegeix el fet que hi hagi cantants o grups de música que es plantegin cancel·lar concerts. És necessari? Cal trencar més aquesta normalitat cultural? Antonio Manuel Álvarez Vélez, conegut com a Pitingo, va suspendre el concert que havia d’oferir ahir al Tívoli, i el festival Cruïlla de Tardor va cancel·lar dos concerts la setmana passada «arran de la situació tensa que viu el país». Algunes promotores de concerts també diuen directament que des de finals de setembre la gent compra la meitat de les entrades que l’any passat. Això pot fer que cada vegada s’arrisquin menys i portin menys oferta o de menor qualitat. En definitiva, un desastre. 

Després d’un estiu amb molts festivals musicals i amb grans concerts, ara sembla que s’hagi fet una parada pronunciada. Recordem que la indústria musical, tocada encara per la pirateria, havia començat a celebrar les xifres de l’Anuari de la Música 2017, on destacava un increment del 17% en facturació i un 48% més d’espectadors. S’havia començat a enfilar un bon camí i no ens podem permetre que es trenqui. Els cantants i les bandes musicals estimen molt el seu ofici però necessiten públic. A més aquí entra en joc un extens planter de bandes joves i semiprofessionals que no tenen dedicació exclusiva. Potser ells ja comencen a percebre més aquests efectes negatius amb menys bolos si les sales de concerts noten que hi ha menys demanda. 

El cinema tampoc passa pel seu millor moment. L’edició de la Festa del Cinema d’aquesta setmana ha ‘punxat’ amb 1,6 milions d’espectadors, gairebé un milió menys que la passada. L’excusa dels organitzadors és «l’actualitat informativa i el bon temps». Sí, la situació política. Això significa que ni amb entrades «gairebé regalades» volem moure’ns del sofà de casa. 

Les institucions haurien de pensar que hi ha un sector cultural que s’està debilitant i cal actuar. El teatre, la música, el cinema necessiten la nostra ajuda en temps on s’estan tornant invisibles. Per a mi seure a la butaca del teatre o del cinema i viure un concert en directe segueix sent la millor teràpia en aquests moments d’incertesa.