La cursa de la vacuna contra la Covid-19

Estem a les portes d’una de les majors curses geoestratègiques de la història. Per uns mesos, la guerra tecnològica entre els Estats Units de Donald Trump i la dictadura de la Xina quedarà relegada a un pla secundari, per deixar tot el protagonisme a la cursa per aconseguir la primera vacuna efectiva que ens protegeixi del coronavirus SARS-CoV-2.

Els Estats Units, Europa, la Xina, Rússia fins i tot Brasil o Turquia. Tots volen guanyar la cursa. 

Potser les agències internacionals i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) caldrà que estiguin amatents perquè els governs implicats, sobretot els poc democràtics, no facin gaires trampes. No serà fàcil trobar-ne els primers resultats abans del 2021, però tot apunta que les grans pressions dels estats implicats i els multimilionaris interessos econòmics aplanaran els nombrosos controls i escurçaran els temps per assolir la tan preuada vacuna.

En essència, igual que en el cas més general de la fabricació de medicaments, la cadena de subministrament de vacunes per a ús humà compren dues etapes principals.

En la primera fase, s’inverteixen molts recursos en la recerca que es du a terme a les empreses farmacèutiques, els laboratoris privats, els centres de recerca, els majors hospitals i les universitats per trobar els principis actius de les vacunes, els anomenats Active Pharmaceutical Ingredients o APIs.

L’obtenció de la primera diana terapèutica estarà sotmesa a tot un seguit de proves, estudis clínics, efectes secundaris i reaccions adverses. S’hauran de superar molts controls de cara a garantir la seva efectivitat i la manca d’efectes secundaris entre la població. 

Arribat a aquest punt passarem a l’etapa de la fabricació massiva de la vacuna. Aquesta segona fase, que afecta la producció i la distribució de les dosis, tindrà una gran càrrega política i constituirà, sens dubte, un repte científic i tecnològic.

Caldrà també escurçar molt el temps. Caldrà desplegar tota una sofisticada logística que permeti garantir una òptima distribució de la vacuna entre la població seguint els criteris dels professionals i no pas el poder de compra dels particulars.

Igual que ens va passar durant els primers mesos de la pandèmia durant la compra de respiradors, material de protecció i tests PCR, els governs deixaran de banda les regles més elementals del comerç internacional. Serà llavors quan tornarem a veure la cara més insolidària de la Unió Europea.

Sols cal recordar com van actuar durant les primeres setmanes de la pandèmia alguns països membres de la Unió Europea, en especial Holanda, Alemanya i França. Van vulnerar les normes més elementals del mercat únic europeu fins arribar a confiscar en un aeroport de Lió, França, quatre milions de mascaretes xineses que van comprar els governs de Roma i Madrid. En el cas de les vacunes, el campi qui pugui ja s’ha posat de manifest.

El 3 de juny de 2020, França, Alemanya, Itàlia i Holanda van comunicar el seu acord Inclusivament Vaccine Alliance per desenvolupar conjuntament la vacuna europea contra la Covid-19, deixant al marge a la resta de membres de la UE.

Dies més tard, la Comissió Europea va entrar en converses amb els grups Sanofi-GSK i Johnson&Johnson per a la compra massiva de dosis de la futura vacuna, sense arribar a cap acord. Mentre el 13 d’agost, la Comissió va arribar a un acord amb la farmacèutica AstraZeneca que desenvolupa una de les vacunes més avançades amb la Universitat d’Oxford (UK),  per comprar 300 milions de dosis, amb una opció de compra de 100 milions més, per distribuir-la entre els països membres de la UE i els països pobres. 

És el primer acord de compra de la UE, ja que les converses amb Sanofi-GSK i Johnson&Johnson no van prosperar. L’Estat espanyol participa en l’acord amb AstraZeneca amb una compra de 30 milions de dosis. 

Sembla que les coses s’han planificat millor que en les guerres de les mascaretes i els PCR, no obstant encara queda molt per planificar. Les autoritats sanitàries de l’Estat i de la Generalitat estan pensant en la fabricació de les dosis, els criteris d’assignació de les quotes, i la creació de les unitats de subministrament de les vacunes a la població? M’agradaria creure que sí, però no sabria què dir.