Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La defraudació fiscal

Caixa Tarragona, dins de Catalunya Caixa, ha estat venuda, o potser regalada
Whatsapp

Hom afirma que a Espanya són milions, molts milions, els que es defrauden. Alguns parlen de 30 o de 50 i altres de 80. Són mils de milions d’euros, diuen. Ara això del diuen, diuen, diuen... s’ha posat de moda. Però la brutícia no deu afectar a tots igual, als espanyols!

Som milions els que tenim un sou, una pensió o hem d’anar al supermercat i paguem religiosament les retencions que ja ens arriben descomptades o carregades en els productes que adquirim. No dubto que la gent fan números per pagar el mínim a hisenda o estalviar-se alguns calerets quan reparen quelcom de la seva llar que no els funciona i l’aturat no els cobra l’IVA. Així ho crec i molts estem convençuts del fet.

Però... però la brutícia, suposadament, ha d’afectar, segons sembla, més als poderosos que als simples assalariats o pensionistes. Mentre que alguns poden amagar aquells catorze rals quan els pregunten, ho vol amb IVA o sense?, altres, sempre suposadament, amaguen dotzenes, centenars, milers d’euros. I trampes sempre n’han hagut i sempre n’existiran. Allò de «feta la llei, feta la trampa», no és cosa de pocs; potser és de molts. Però les grans quantitats només les poden amagar aquells que les mouen.

Els simples ciutadans difícilment hi podem arribar. I els que disposen de més probabilitats són aquells que han guanyat els diners de forma irregular, amoral o immoral, que han de cercar la manera d’amagar-los. I vet aquí que cada dia en surten de noves. Ara el BPA, que els principals mitjans espanyols diuen, «on els Pujol tenien amagats els diners».

I com els Pujol, són molts més els que els tenien, suposo! Hi ha «deixes», pessigades, esgarrapades i robatoris en tota regla. En el nostre món que hom en diu Espanya, hi ha de tot, com a la «casa del senyor».

Hi ha sucursals com Banc Madrid, establertes en els millors carrers, on, segons se’ns acaba d’informar, no calia anar a Andorra a dipositar diners il·legals.

I també hi ha Bankia, Caixa Catalunya i altres entitats financeres que han estat rescatades amb diners públics, malgrat que alguns s’hi hagin presumiblement enriquit gestionant els pocs diners dels espanyols assalariats i pensionistes. I fins i tot, amb diners públics haurem de pagar als accionistes d’uns també suposats beneficis bancaris. Però no tots han tingut el mateix tractament. Caixa Tarragona ha desaparegut i amb ella moltes altres que als respectius territoris hi donaven un servei i el poble així ho entenia. Caixa Tarragona, dins de Catalunya Caixa, ha estat venuda –o potser regalada, segons alguns diuen– mentre que Bankia, on els jutges graten i graten i cada dia troben, ha estat pagada amb els diners de tots.

Espanya és país de contrasts. Els «poca roba» en surten perjudicats mentre que els poderosos poden amagar llurs vergonyes i fins i tot comparar els comptes, suposadament irregulars, com si fossin els de Càritas.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También