La deixa

Cada dia s’aprèn alguna cosa. Gràcies a la compareixença de Marta Ferrusola a la comissió del ‘cas Pujol’ del Parlament em sabut què és una deixa. Una deixa -ens ha il·lustrat, l’esposa del president Pujol-, «no és una herència». Una deixa és «un paper en una calaixera on es diu que tinc uns diners per vosaltres a tal lloc». I remata la Marta: «això és una deixa, diner negre». Així doncs, els 140 milions de pessetes de l’època que Florenci Pujol va deixar per als seus néts no van ser cap herència, ni cap llegat, ni cap donatiu. Eren  una deixa, una figura de la tradició catalana alliberada moralment de tributació. També  hem sabut que Pujol Ferrusola comprava els Porche i els Ferrari desballestats, que els fills de la il·lustre família estan «amb una mà al davant i una altra al darrere» i que la Marta entrava a Andorra escortada per mossos armats «amb fusells, escopetes i un tanc».  Té raó senyora Ferrusola: «Catalunya no s’ho mereix això».