La des/ocupació ens pre/ocupa

Ja han passat cinc anys des de la meva integració a Càritas i no per això les coses les veig millor, més ben dit, a mesura que solques els camps de la incomprensió i claves la rella més endins per mirar de fer fructificar el guaret, la realitat et fibla amb duresa cronificada.

Perquè l’atur galopant, la precarietat dels sous, la minva de recursos domèstics i la desesperança dels últims continuen generant exclusió social. Certament que nosaltres, des de Càritas, hi posem tot l’esforç possible, tota la lluita voluntariosa de què som capaços. Hi emprem tota la imaginació adaptada a l’estructura dels qui encara conserven quotes de poder per tal d’aconseguir-ne engrunes, però el mercuri de l’estabilitat social continua encara sota mínims, o dit d’una altra manera: la desocupació segueix creixent.

De les dades disponibles de l’exercici 2014 es dedueix que el 82’6% de totes les persones que acollim estan aturades laboralment i 20.525 han estat ateses. Tarragona és la setena província de l’Estat espanyol més colpejada per la crisi i la població del Vendrell el tercer municipi de l’Estat més afectat per aquesta situació.

La recerca de mercat laboral és un dels grans fluxos de la inseguretat econòmica. Per això Càritas continuarà defensant la lluita per un treball digne, perquè, si bé és cert que moltes empreses estan immerses en un procés de transformació i no s’aventuren a mantenir l’estabilitat sinó que, davant dels dubtes, prefereixen concentrar el bombeig econòmic emparant-se només en el moviment de sístole com a símptoma de contracció, nosaltres hem de treballar cada vegada més per mirar de normalitzar aquest procés fisiològic de la normalitat del cor. I per aconseguir això ens hem de comprometre a favor de la millora dels treballs i dels sous dignes amb una inequívoca lluita de xarxes de solidaritat que serveixin per construir humanitat. L’harmonia social necessita dignitats solidàries en què la persona sigui el punt central dels beneficis, no pas l’excusa que legitimi exigències.

Cal treballar més i més per cultivar l’ètica de les finances i els valors d’una economia solidària. Per això Càritas intenta conscienciar, a través del seu projecte d’Empreses amb cor, una incorporació progressiva als nous mercats laborals per tal de situar, als dos plats de la balança, formació i treball. Desenganyem-nos, la millor didàctica de futur passa per allò tan antic dels aprenentatges, és a dir, ensenyar a treballar treballant.

Les polítiques d’ocupació no han de ser només una fal·lera per als programes polítics reescalfats en vigílies electorals, sinó una constant d’implicació, generositat i visió social que facin reflotables les situacions de precarietat. Els objectius han de transitar forçosament per bons serveis d’orientació, d’informació ocupacional, de capacitació d’alumnes per tal que puguin afrontar els reptes de futur, d’obertura de nous mercats laborals, d’ajuts institucionals realistes i no pures pantalles de fidelització del vot.

Tot ho hem de procurar fer amb actituds morals que possibilitin l’optimització de les persones, les famílies i els grups socials d’un barri, d’una ciutat i d’un país. Aquest és el camí si volem tocar de peus a terra i no fer volar coloms. La duresa dels mercats ens exigeix compromís amb els últims, voluntat de sacrifici i sentit d’estalvi. Consumir només pel que necessitem, invertir tan sols en allò imprescindible i construir bastides de suport intergeneracional per tal que la rehabilitació del nostre entorn sigui creïble.