Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La fidelitat de Flix a la Verge del Remei

Un ermità, anomenat Dionís, va iniciar la tradició de posar una imatge en una balma
Whatsapp

El Dilluns de Pasqua, dia 6 d’abril, es va fer l’Aplec del Remei, és un punt de trobada excepcional, potser diríem que és únic, a Flix, llavors es reuneix molta gent vinculada al poble i que viu fora, que té amics, o perquè és d’aquí i després tots els del poble hi van a passar el dia; de bon matí surt la processó de l’església amb el rés de les lletanies dels sants i després es va en cotxes i autobús. Es pugen les banderes fins a l’ermita, es fa l’entrada i a les nou se celebra la primera missa.

Hi ha alguna colla que ha pernoctat i d’altres van ocupant els llocs per fer la paella, mentre la cobla va tocant sardanes. Molts encenen el seu ciri al cremador i d’altres van a l’ermita, un edifici del segle XVIII amb diverses reformes. L’ermita original era a la balma. A les 11 hores hi ha la missa solemne, cantada, assisteixen els autoritats, les pubilles i hereus i tothom segueix la tradició de cada any.

Mentre es para la música a la plaça i la gent enraona i conviu, hi ha preguntes, diàlegs, comunicacions d’amics i familiars. Un ambient força simpàtic. Allí et sols trobar anualment amb persones que no veus en tot l’any; però que fa goig saludar.

La fidelitat de Flix a la seva tradició és memorable. Cada any se segueix la tradició dels avantpassats, i la Parròquia amb l’Ajuntament van d’acord amb la celebració de la festa. Una plaça gran davant de l’ermita acull la gent i la música, al matí sardanes i a la tarda jotes. A la casa és costum fer esmorzar i cap a les dues de la tarda, el dinar. Allí es pot conversar una bona estona. Cal dir que durant el matí va pujant gent a venerar la Verge, una talla preciosa, diuen que és del segle XIV, d’alabastre policromat. Un ermità, anomenat Dionís, va iniciar la tradició de posar una imatge que hi havia a l’església en una balma i ell en tenia cura. Així es va fer la tradició. La gent resa el rosari, fa la novena, prega a la Mare de Déu, perquè ella ens porti a Jesús, per això celebrem la missa. El dia va ser esplendorós, lluït. A l’entrada al poble és tot un riu d’alegria, es troben els que surten de l’Església i els que vénen de l’ermita. Acaba la jornada amb tots a l’església i el crit: Visca la Mare de Déu del Remei!

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También