La força del Camp. Excentricitat en terres ignotes

No seré jo qui, a aquestes altures de la vida, descobreixi que el país és excèntric, agafant com a pauta la primera de les definicions que dona el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, DIEC: que es desvia o s’allunya del centre.

Si entenem que el centre és la capital, Barcelona, els excèntrics en teoria haurien de ser Girona, Lleida i Tarragona, però el prestigi que porta aparellat el nord ha fet que tradicionalment l’excentricitat sigui sempre la Terra Ferma i la Catalunya Nova.

Històricament, passar de Vilafranca ha produït sempre un cert vertigen als barcelonins, semblant suposo al d’aquells exploradors del XIX que trepitjaven per primera vegada territoris desconeguts pels occidentals o a la sensació que tenen els protagonistes de la sèrie Joc de Trons quan s’internen en terres ignotes plenes de perills, de dracs i d’enemics letals.

Malgrat aquesta excentricitat, des de la perifèria, aquells «a comarques» o «a pagès» que utilitzen els barcelonins com per marcar distàncies, se sap que el veritable centre del món és un punt variable que es pot clavar en qualsevol lloc del mapa i potser per això el nucli volcànic de la novel·la negra en català s’instal·larà entre els dies 5 i 7 d’abril a l’Espluga de Francolí, amb la celebració de la cinquena edició del festival El Vi fa Sang.

Tot és relatiu, és cert, per això cinc anys són molts anys quan es parla d’una iniciativa com aquesta, sorgida de la voluntat d’un escriptor i que s’ha fonamentat en la fe d’un ajuntament i en la complicitat de molta gent per anar bastint una iniciativa sòlida que involucra literatura i vi però que també fa ciutat i país, convertint-se en una tasca on tothom aporta el seu gra d’arena.

Descobrir bons llibres, cellers interessants, vins excel·lents i llocs captivadors és una bona cosa i demostra la visió local i global que s’amaga al recer d’aquest projecte. El disseny del festival fa que els participants es moguin pels diferents indrets emblemàtics del municipi, sense deixar de banda el petit comerç, i això fa que la xarxa sigui sòlida i projecti aquesta il·lusió que no es pot crear de manera artificial i que per força ha de sortir del cor.

El festival és, de fet, la demostració que pobles petits, però dotats de ganes i d’iniciativa, poden arribar a liderar projectes d’abast nacional que recullin personalitats i sensibilitats d’arreu sense perdre en cap moment l’arrelament a la terra.

El Vi fa Sang afavoreix que escriptors i seguidors del gènere negre es belluguin pels diferents indrets de la localitat i coneguin de primera mà la riquesa vitivinícola de zona, amb etiquetes interessants que aconsegueixen així una difusió i una repercussió que, probablement, tindrien més complicat d’aconseguir amb mitjans més individualitzats. Una mena d’híbrid entre el comerç, el turisme i la cultura que dona excel·lents resultats i que, de mantenir-se en aquesta línia, sembla tenir un futur prometedor a més d’esdevenir un focus d’atracció que situï la Conca de Barberà al mapa de les activitats culturals del país.

I no hi ha cap dubte que una part important de l’èxit del festival El Vi fa Sang és dels dos comissaris, bona gent del Camp, que vetllen pel disseny i pel bon funcionament de la idea. D’una banda, Salvador Balcells, escriptor espluguí, impulsor de la iniciativa i responsable de la primera línia de foc amb tot un equip de gent de procedència i interessos diversos que l’ajuda i l’assessora, i de l’altra la vallenca Margarida Aritzeta que mereix un capítol a banda ja que, a més d’aquest comissariat, acaba de ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes, un honor ben merescut i interessant.

És, sens dubte, una de les escriptores més sòlides del país que va arrencar la seva carrera amb força, que després, sense deixar-la, va apostar fort per la URV i que ara l’ha reprès amb una solidesa i una qualitat absolutament envejables.

I si bé és cert que es tracta d’un nomenament que té més d’honorífic que d’executiu, tenir una magnífica representant de la nostra gent del Llamp al rovell de l’ou de la literatura és una meravellosa notícia, per la persona i per tot el que representa en això de reivindicar les excentricitats de les terres catalanes ignotes.

Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.