La formació a les Càritas parroquials

Una de les prioritats de Càritas Diocesana de Tarragona en aquells moments va ser la formació de les persones que s’oferien per col·laborar en els diferents programes, ja que no es tractava només de fer caritat, si no de viure la caritat en la pròpia església. Per això en coordinació amb Càritas Espanyola, es varen marcar uns criteris per treballar en les visites a les parròquies de la diòcesi que eren: definir el compromís dels voluntaris del servei de la caritat en el sí de l’església, la vinculació real com església dels pobres, la coordinació amb el rector i els diferents serveis de la parròquia, Iniciar una coordinació entre Comunitats religioses i Càritas i finalment integrar Càritas en el Consell de Pastoral Diocesana.

Càritas Regional, amb la participació de les Assistents Socials de Catalunya i Balears, creà a Barcelona un Secretariat Català pel Voluntariat Social amb l’objectiu de facilitar un material de formació comú, elaborar un Estatut del Voluntariat i crear una Confederació amb representants parroquials.

Com ja he comentat al principi d’aquest article, una fita important, va ser la formació en les parròquies de grups de persones per assumir l’acció caritativa en cada parròquia.

Pocs van ser els pobles de la diòcesi que es van quedar sense visitar amb l’objectiu d’ impulsar la formació de Càritas. L’esforç del delegat Mn. Ricard Cabré va ser important, ja que no es varen limitar els esforços a visites, sinó que s’impulsaren diverses actuacions des de l’Arquebisbat, organitzant trobades amb els rectors de les parròquies a fi de facilitar aquesta dinàmica.

El propi Arquebisbat en el seu Consell Diocesà de Pastoral va comptar amb el director de Càritas Diocesana perquè hi formés part.

Càritas Interparroquial de Tarragona va adquirir la seva autonomia amb l’elecció d’una Junta directiva i per tant els projectes i les accions específiques de Tarragona li varen ser traspassats per la seva continuïtat amb les parròquies de Tarragona, amb els propis criteris.

Finalment es van redactar els Estatuts de Càritas Diocesana, que varen ser presentats en Assemblea per a treballar-los millor, presentar esmenes i procedir finalment a la seva aprovació.

A la tardor de l’any 1988 es va rebre l’aprovació dels Estatuts per part del Sr. Arquebisbe, Josep Pont i Gol, havent-hi incorporat les esmenes convenients.