Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La formació dels imams

Com pot exercir un dirigent religiós si no té uns estudis profunds de la seva i altres religions? 

Josep Oliveras Samitier

Whatsapp

S i una persona vol fer de metge, de mestre, d’advocat, enginyer, etc., necessita haver fet uns estudis i tenir una titulació que certifiqui l’adquisició d’uns coneixements especialitzats que el facultin per exercir la professió escollida. En el cas que s’atribueixi uns coneixements inexistents, els col·legis professionals i la mateixa justícia, impediran l’exercici de la professió per intrusisme, i pel risc que comporta falsejar uns sabers, pràctiques i atribucions que no es tenen.

En el cas de les persones que s’ocupen de la formació dels fidels d’una determinada religió, que gaudeixen de la confiança de la seva comunitat, que aconsellen a les famílies en temes de moral i en altres qüestions, adoctrinen els més joves en els continguts de la fe, etc.; la necessitat d’uns estudis i d’una certificació dels mateixos és tant o més necessària que en altres activitats, perquè no es dediquen a elaborar o transformar béns materials, sinó que influeixen directament en el pensament, en les idees, i en la formació d’altres persones. D’aquestes idees i doctrines en surten unes actituds, i d’aquestes unes determinades actuacions.

La jerarquia de l’església catòlica va veure necessari i imprescindible la formació homogènia dels sacerdots i la unificació dels rituals, quan el comportament de molts d’ells deixava de desitjar, tant en l’àmbit del dogma com de la moral. El Concili de Trento (segle XVI) va ordenar que cada diòcesi tingués el seu centre de formació dels futurs clergues. Així naixeren els seminaris, una paraula que ve de semen, la llavor que hauria de donar el seu fruit. En aquests seminaris no només s’ensenya litúrgia, teologia, filosofia i dret canònic, sinó que hi ha altres disciplines bàsiques com antropologia, sociologia, psicologia, comunicació, etc. El Concili Vaticà II va reformar profundament la formació que es donava en els seminaris per adaptar-se als temps presents, encara que hi poden haver diferències notables en els continguts formatius d’aquests.
En el cas de la religió musulmana, les coses són molt més complexes, ja que només en la branca xiïta hi ha un cert tipus de jerarquia clerical (mul·làs i aiatol·làs) i amb unes funcions diferents de les que aquí entenem com a pròpies del sacerdoci. A la branca sunnita, hi ha diferents corrents d’interpretació de l’Alcorà i la Sunna, que són majoritàries en uns espais geopolítics molt concrets, però no hi ha una jerarquia establerta i ordenada de clergat. Un imam és un home de fe, que dirigeix l’oració i adoctrina els fidels en l’única religió veritable, seguint els seus principis fonamentals i assenyalant el que està d’acord o en desacord amb les prescripcions de l’Alcorà i les declaracions orals del profeta, però no administra sagraments, ni fa d’intercessor entre els fidels i la divinitat.

L’important pels creients musulmans és la llei islàmica, apareguda en plena Alta Edat Mitjana, i totes les coses són jutjades d’acord o en desacord amb ella. Els imams són una autoritat religiosa i moral, i han de conèixer bé la seva doctrina, i en cas de dubtes es pot demanar consell als entesos en la llei, els ulemes, que poden dictar una «fatwa» que es pot convertir en llei. Les diferències en les formes d’interpretar les lleis són notables, i no és el mateix el corrent hanefita propi dels països d’influència turca i pakistanès, que l’hanbalita d’Aràbia Saudita i de la qual deriva el fonamentalisme salafista i wahhabista. Al nord d’Àfrica domina el corrent malakita, però el salafisme subvencionat des d’Aràbia està captant molts adeptes.

L’educació dels imams en la cultura d’aquí és importantíssim. Com pot exercir un dirigent religiós si no té uns estudis profunds de la seva i altres religions? Si no coneix les llengües, ni la història del lloc on predica? No és el mateix un imam que posi èmfasi en la pau i en compliment dels preceptes sagrats, i remarqui l’aleia VI, 152 «No mateu a una persona si no és com a justícia», que l’imam que remarca l’aleia V, 56 «No prengueu a jueus i cristians per amics: Els uns són amics dels altres. Qui d’entre vosaltres els prengui per amics, serà un d’ells». Ara no som a l’alta edat mitjana i els imams han de saber contextualitzar els ensenyaments dictats en un moment de la història.

Fa ja uns anys, un mediador social marroquí del Baix Camp em deia que el principal problema que tenia en la mediació entre les famílies musulmanes i les administracions d’aquí, eren els imams, que en nom de la religió s’interposaven en qüestions que no hi tenien res a veure. Representants de les comunitats islàmiques i dirigents d’altres religions (el mateix arquebisbe de Tarragona), han demanat la implantació d’uns estudis per poder exercir d’imam, i seria just i necessari que aquests fossin urgentment regulats per mitjà d’una llei.

Les autoritats democràticament elegides, no poden anar de «bones per la vida» i desentendre’s d’aquest tema, i han de fer tot el possible perquè una societat no quedi dividida en sectors i calls territorials. Cal regular els estudis de totes les religions i també tenir un registre dels clergues de cada culte, de la mateixa forma que els col·legis professionals tenen un llistat públic dels seus inscrits.

Temas

Comentarios

Lea También