La fusta millora la qualitat de vida

A més a més dels serveis que ens proporcionen els boscos (paisatge, filtració de l’aire, captació i filtració de l’aigua de pluja, hàbitats per a espècies de flora, fauna i bolets, etc.), la fusta n’és el producte més tradicional (un dels materials més antics usats per la humanitat) i, alhora, també un dels més prometedors. Darrerament, veiem que cada vegada s’utilitza més la fusta, ja sigui pels beneficis ambientals fruit de la gestió forestal sostenible (els arbres quan creixen absorbeixen CO2 de l’atmosfera per fixar-lo a la seva fusta), per l’embornal de carboni a llarg termini que representen els objectes de fusta (cases, mobles…), bé també pels efectes beneficiosos sobre les persones, similars als que sentim quan estem immersos en la natura («bany de bosc»). Associem la fusta a la natura, i un nombre creixent d’estudis científics demostren i corroboren un efecte positiu dels boscos i de la fusta sobre el nostre cos i la nostra ment.

La vida moderna, i especialment la urbana, fa que passem molt temps a l’interior dels edificis. En els països desenvolupats passem poc més d’un 10% del nostre temps a l’exterior, i d’aquest, la part dedicada a gaudir de la natura encara és més petita. Aquest estil de vida té conseqüències (sovint negatives) sobre la nostra salut, i tot el que ens permet contrarestar aquests efectes, millora el nostre benestar. Estar en un entorn amb fusta provoca un augment de la felicitat i l’autoestima (ens sentim bé), un augment de les nostres capacitats cognitives (tenim les coses més clares), i baixen els nivells d’estrès, de colesterol, la pressió arterial i el ritme cardíac. Mirar imatges de la natura ens relaxa. Veure fusta té el mateix efecte, i ens fa sentir millor.

Les imatges associades a materials com l’acer, l’alumini o el ciment solen ser neutres o negatives. En canvi, associem la fusta a emocions positives de «caliu», «confort», «relaxació» i «energia». A més, la fusta té un efecte directe en la qualitat de l’aire dins dels edificis, gràcies a la seva capacitat de regulació de la humitat.

Totes aquestes qualitats fan la fusta especialment valuosa pels entorns vinculats a la salut.A Canadà i als països nòrdics, amb tradició centenària en construcció amb fusta, existeix un corrent de l’arquitectura dedicat a l’ús de la fusta a l’interior dels hospitals i els centres de salut, en particular en els infantils. Imiten, amb estructures de fusta semblants als troncs i a les branques principals dels arbres, conjuntades amb la jardineria interna, una mena de bosc interior, per facilitar la recuperació dels pacients. El bosc exterior es traspassa a l’interior a través de la seva fusta.

La fusta és l’únic material de construcció renovable i sostenible a gran escala. A més, la fabricació d’estructures de fusta consumeix la meitat d’energia que les d’acer. I no suposa un increment de cost comparat amb edificis tradicionals, gràcies a uns temps de construcció que es redueixen fins a un 50%.

Hi ha moltes esperances per part dels arquitectes, de la indústria de la construcció i del mateix sector forestal que la fusta substitueixi l’acer i el ciment com a material privilegiat de construcció del segle XXI. El bosc tornarà a envair la ciutat.