La gran amistat del Moro i el Pinxo, gossos

25 agosto 2019 15:30 | Actualizado a 25 agosto 2019 15:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

ATarragona hi ha molts gossos i gats. Parlo sense l’aval estadístic. Ho constato des de l’experiència personal. Al replà de casa som quatre veïns i hi conviuen els dos gats ebrencs de la Salomé, el gos d’un matrimoni gran i el Tico, un gat gros d’una noia odontòloga que sempre m’espera, el gat, a la sortida de l’ascensor perquè li grati el clatell. Tinc la sensació que avui en dia, com que tenir canalla costa un ronyó, la gent suplanta els fills amb gats i gossos que, sigui dit de passada, són més agraïts. Hi ha un text de Josep Pla, titulat Gossos i gats, que relata un emotiu cas viscut amb dos quissos que tenia al mas: el Moro i el Pinxo. A partir d’aquí callo i copio el mestre: «A primers d’any, el Pinxo, que només s’hi veia d’un ull i era una mica flac i tocatardà, anà a la carretera i un automòbil l’esclafà. Ciset, amb els seus fills, el portà a l’olivar, feren un clot i l’enterraren. El Moro contemplà aquestes operacions amb una agitació extraordinària. Quan hagueren emplenat el clot, el Moro s’hi allargà a sobre, posà el morro a terra i quedà immòbil, amb un aire apesarat. Tots els esforços que feren els pagesos per tornar-lo a casa foren inútils. Intentaren portar-lo a pes de braços, però quan el deixaren a terra fugí, corrents, a ajeure’s sobre la terra on el Pinxo era enterrat». El Moro mai va deixar de fer companyia al seu company.

Comentarios
Multimedia Diari