Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion El Voraviu

La gran amistat del Moro i el Pinxo, gossos

Josep Ramon Correal

Whatsapp
La gran amistat del Moro i el Pinxo, gossos

La gran amistat del Moro i el Pinxo, gossos

ATarragona hi ha molts gossos i gats. Parlo sense l’aval estadístic. Ho constato des de l’experiència personal. Al replà de casa som quatre veïns i hi conviuen els dos gats ebrencs de la Salomé, el gos d’un matrimoni gran i el Tico, un gat gros d’una noia odontòloga que sempre m’espera, el gat, a la sortida de l’ascensor perquè li grati el clatell. Tinc la sensació que avui en dia, com que tenir canalla costa un ronyó, la gent suplanta els fills amb gats i gossos que, sigui dit de passada, són més agraïts. Hi ha un text de Josep Pla, titulat Gossos i gats, que relata un emotiu cas viscut amb dos quissos que tenia al mas: el Moro i el Pinxo. A partir d’aquí callo i copio el mestre: «A primers d’any, el Pinxo, que només s’hi veia d’un ull i era una mica flac i tocatardà, anà a la carretera i un automòbil l’esclafà. Ciset, amb els seus fills, el portà a l’olivar, feren un clot i l’enterraren. El Moro contemplà aquestes operacions amb una agitació extraordinària. Quan hagueren emplenat el clot, el Moro s’hi allargà a sobre, posà el morro a terra i quedà immòbil, amb un aire apesarat. Tots els esforços que feren els pagesos per tornar-lo a casa foren inútils. Intentaren portar-lo a pes de braços, però quan el deixaren a terra fugí, corrents, a ajeure’s sobre la terra on el Pinxo era enterrat». El Moro mai va deixar de fer companyia al seu company.

Temas

Comentarios

Lea También