La història de la joguina oblida Valls

Cent anys de fantasia. Nascuda a Valls, Joguines Bonifàs va ser una de les empreses pioneres de la història de la joguina a Catalunya.Però costa de trobar als museus i als llibres especialitzats 

05 julio 2018 21:29 | Actualizado a 05 julio 2018 21:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La casa de joguines Bonifàs compleix cent anys a Valls. La quarta generació d’una nissaga manté viva una petita empresa familiar que encara no consta a la història de la joguina a Catalunya, malgrat que ho mereix. Potser perquè li van fer ombra marques de la mateixa època com Borràs, Palouzie, Seix o Playà. També és possible que el seu fundador, Lluís Bonifàs, preferís una petita botiga artesanal a casa que una gran fàbrica lluny de Valls. En Bonifàs era llauner, igual com el seu col·lega Borràs, que va començar a fabricar joguines a Calella i a Mataró, va esdevenir una gran empresa i va vendre milions del seu popular Juego de magia Borras, que encara perdura. Contemporani també d’Isidre Palouzie, pare de la indústria de la joguina moderna a Catalunya des de l’any 1891, Bonifàs va optar pel modest mercat local i comarcal.


Ara la casa Bonifàs revifa creant ninots de goma de personatges del seguici de la Festa Major de Valls, com són l’Àliga, el Bou, la Gegantona, el Lladrefaves, la Mulassa, l’Ós... I la mainada els col·leccionen amb la mateixa afició i il·lusió que els avantpassats col·leccionaven les figuretes, els trenets o els cotxets de goma i de llauna de Borràs, Palouzie, Seix, Payà, Rico, Exin i altres marques catalanes i valencianes presents als millors museus de la joguina del món i en algun museu etnogràfic de Catalunya. Costa, però, trobar-hi joguines antigues de Bonifàs. I potser caldrà esperar cent anys més per admirar-les en algun museu important. 


Mentrestant, és aconsellable conservar les figuretes de Bonifàs, perquè de ben segur que el dia de demà tindran un valor sentimental incalculable i un valor econòmic més que considerable.
Si es mira el mapa de la joguina a Catalunya, s’observa que a la demarcació de Girona hi ha el Museu de la Joguina de Catalunya i el Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols. A Lleida hi havia el museu de la joguina el Baratillo, que va tancar i es reobrirà a Artesa de Segre l’any que ve. A Barcelona, es troben poques joguines al Museu Etnogràfic. 


A Tarragona, el Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, no els atorga gaire importància. La resta són col·leccions privades, com la de nines de Lola Anglada a Sitges. Per contra, si es mira el mapa del País Valencià, eterna competidora i guanyadora de Catalunya en aquesta indústria, hi ha museus de joguines a València, Ibi, Onil... 


Res a veure, no obstant això, amb Alemanya, antiga primera potència mundial de la joguina: una ruta de 300 quilòmetres passa per Nuremberg, Arnstadt,  Neustadt, Rödental, Sonneberg,  Waltershausen i Zirndorf, pàtria del Playmobil.


Però no cal patir sentiment d’inferioritat. El de Figueres és el tercer millor museu d’Europa, segons les estadístiques de la Unió Europea. I el primer, segons les enquestes de la Xina, el nou gegant global de la joguina. Sense menystenir els museus de Nuremberg, Londres, Praga o Nova York, Catalunya encara no té prou cura del seu patrimoni inventor i creador de joguines. Per això, Valls conserva l’honor i la glòria de mantenir viva una bona casa de joguines ara que cada vegada queden menys bones botigues de joguines. 


Durant aquests cent anys, han desaparegut dues empreses emblemàtiques. L’any 1991 va tancar Congost. Fundada el 1963 i ubicada a Montblanc, el 1975 va fabricar les mítiques nines Barbie i altres joguines importants de les multinacionals Mattel, Revell i Disney. 

L’altra era Dalmau i Pàmies, nascuda a Vilabella el 1961, on es feien els vestits i complements de la llegendària Nancy i altres nines de Famosa, fins que va tancar el 1994. Aquestes dues sí que es troben a les històries, als museus, al mercat del col·leccionisme i en moltes llars. 
 

També resta per investigar la història de Manuel Valls i Companyia, que l’any 1892 ja feia joguines de llauna i automòbils per a infants. Segons la magna obra Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, el més probable és que el cognom Valls provingui de Valls. I les persones interessades en les joguines de Bonifàs, sàpiguen que les més antigues dels seus contemporanis centenaris se subhasten ara al voltant de deu mil euros.  

En tot cas, felicitats a Valls i Bonifàs.

*Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan  va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de ‘Informes-Ebre’. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L’Empordanet.  

Comentarios
Multimedia Diari