La il·lusió és el millor de les joguines. Avis i àvies desobeeixen la Inquisició

El totalitarisme políticament correcte penetra a la vida privada, a les llars i classifica les bones i males joguines en funció dels colors, formes, paraules i professions.

05 enero 2022 18:30 | Actualizado a 06 enero 2022 11:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El ministre de Consumo i la ministra d’Igualdad han ordenat que mares i pares, àvies, avis, tiets, tiets, amistats i parentela regalin joguines de «colors neutres» i nines amb «cossos diversos». Ambdues autoritats han gastat milionades de diner públic en descobrir i explicar les «greus conseqüències que poden provocar als nens els jocs en rosa i blau». Que les nines i ninos amb cossos «realistes» fomenten «l’autoconfiança de les nenes» i és «fonamental per gaudir d’una bona salut mental». Consideren incorrectes les joguines «centrades en la bellesa i sexualitzats per a les nenes», així com «els bèl·lics i les figures de superherois per al nens». No els hi agrada que «a les nenes els hi parlem de manera dolça i suau i als nens amb veu greu i frases curtes». Ni tampoc que a elles les felicitem pel vestit que porten i els hi posem pijames de princeses i a ells de superherois i malvats.

A més, les autoritats alerten que tot plegat «pot tenir greus conseqüències pel futur, limitant les seves possibilitats en l’aprenentatge». El ministre i la ministra, no obstant, no es plantegen la possibilitat que les greus conseqüències i perills d’ara i del futur són precisament ell i ella, que limiten les llibertats i les il·lusions dels grans i dels petits.

La ingerència de l’Estat en els àmbits familiars augmenta i s’infiltra en la vida privada i en la pública, com és el cas de les «indicacions» a les empreses publicitàries. La senyora ministra, mare de dos criatures i esposa d’un exvicepresident, ataca allò que ella creu estereotips i la publicitat que anomena sexista, «perquè perpetuen els rols de gènere». Assegura que el color rosa «oprimeix i reprimeix les nenes», i per aquesta raó és contrària a que per als nens predominin els colors «blau, verd, gris i roig». Pel que fa a la música, critica que «les melodies són molt més intenses pels nens i més melòdiques per a les nenes, i que «les veus dels anuncis publicitaris són més infantils en cas de les nenes». De la mateixa manera, «el to enèrgic és més nombrós per al nens i més dolç i suau per les nenes». Per si fos poca cosa, ha observat que es mostra a les nenes sexualitzades «mitjançant les postures i les mirades a la càmera».

Predicadora d’una suposada nova estètica i d’una vella moral autoritària, la ministra tendeix a la uniformització de la mainada i al color gris i trist que associaven i criticaven al franquisme.

La Revolucionària Inquisició Ministerial espia també les formes de les joguines per a nenes «arrodonides, corves, adaptables, seductores...» Censuren diminutius com «caseta, rateta...»

No accepten jocs relacionats amb la «manicura, màquines de cosir, perruqueria...» Ni per a ells, «els relacionats amb la Guardia Civil o la Legión».

No són políticament correctes joguines basades en professions servicials com «infermera, veterinària, professora, cambrera…» Ni per a ells «policia, bomber, heroi, conductor…» Tampoc les nines «primes, amb llavis enormes, roba ajustada, talons alts i molt maquillatge...» És a dir, un model uniformat com el blau maó d’aquelles nines de la Sección Femenina de Falange Española, o el gris i negre de les monges Lucia Caram i Teresa Forcades, com exemples exemplars.

Sortosament, aquests catecismes ministerials per escollir joguines han estat rebutjats a Catalunya per la majoria de botigues del ram i per les àvies i avis que saben què van ser la dictadura i la censura.

Segons les enquestes, desobeeixen aquestes directrius dels falsos demòcrates que polititzen i empastifen totes les tradicions que toquen.

Tolerància o intolerància?

L’any 1968, l’escriptor anglès Mordecai Richler ja alertava sobre els perills antidemocràtics de la moda políticament correcte. El pensador eslovè Slavoj Zizek ho reafirmava tot advertint que «sovint la noció de tolerància emmascara els intolerants». I el dentista i filòsof Milko Badiale deia que: «Sobre cada nen i nena caldria posar un cartell que digui: tractar amb cura. Conté somnis».

Per aquesta raó, avui toca haver encertat les joguines que facin il·lusió. I menjar el tortell de Reis (no republicans amb un «de color», per no dir negre). Així com celebrar que una pastisseria de Tarragona ciutat ha guanyat el guardó del millor tortell de Catalunya.

Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L’Empordanet.

Comentarios
Multimedia Diari