La immigració té solució

La immigració és un fenomen mundial que es dóna en tots els països rics. Es dóna perquè volen. L’altra dia vam assistir a una reunió d’exaltats que proposaven solucions per tallar el problema. Les més radicals: a) electrificat les tanques; b) col·locar entre tanca i tanca un camp de mines; c) fer virar la patera en la mateixa direcció que havia vingut, sense deixar desembarcar. Eren les més absolutes. Altres, al contrari, al revés: a) deixar entrar tothom; b) deixar entrar seleccionant els sans, els forçuts i vigorosos, és a dir, els aptes per treballar. Fins i tot una proposta peregrina: quedar-se només amb els nadons i els infants, per fer-los al nostre model. En definitiva, un veritable camp de despropòsits

En canvi nosaltres pensem que la millor solució per acabar amb la immigració seria que no es produís.

Diuen que el continent africà va ser el bressol de la humanitat, i ara serà per fer-li pagar, se’l subjuga extraient-li (robant-li) les gran riqueses que té en minerals, carburants, fruits, animals i més, sumint a la vegada els seus habitants a grans marginacions i pobreses, fet que els impulsa a afrontar la mort intentant canviar de continent, per trobar millor vida.

Per què es produeix aquest fenomen? Doncs perquè, en ple segle XXI, els països occidentals segueixen aplicant a Àfrica els mateixos i invariables principis, la cobdícia, l’egoisme i la inhumanitat.

Som tan miops i ambiciosos com per no veure-ho? No els sembla que si els grans països industrialitzats abdiquessin un xic de la seva indústria més elemental per situar-la al continent negre-àrab, no s’acabaria la immigració?. Estem parlant de varies solucions, com proporcionar a les nacions costaneres una primària indústria conservera per enllaunar la pesca; als països arenosos, bòbiles per fer productes massissos i de cocció; la indústria bàsica per la importació de fruits a les nacions productores de fruita. Totes elles, indústries on primés la mà d’obra, que vistos els salaris africans, podrien ajudar les nacions líders, fins i tot acabant sent-ne indústries subsidiàries.

Regalar-los també ‘tricotoses’ a las dones per confeccionar les vestimentes bàsiques. També ensenyar a tots els estats africans, sense excepcions, les profitoses regles de la promoció del turisme per enfortir la seva entrada de divises.

Poden ser algunes idees per salvar-los de l’espectre econòmic. Dotant-los d’aquestes elementals propostes, no creuen que la millor part dels desesperats podrien trobar feina ‘a casa’? Amb un procediment semblant se n’han sortit els països centreamericans amb les famoses ‘maquiles’ (una ‘maquiladora’ és una empresa que importa materials sense pagar aranzels; sota el requeriment que tots els productes elaborats tornin al país d’origen). A Centreamèrica i Mèxic les ‘maquiles’ han ocupat més de 2.000.000 treballadors, solució que ha acabat amb les guerres locals que van caracteritzar aquella regió.

Podria aplicar-se aquest procediment a Àfrica!, i així s’aconseguiria probablement acabar o, si més no, atenuar la immigració.