Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La incoherència del mercat laboral

S’amplia la bretxa entre demanda i oferta. Els empresaris tenen dificultats per contractar treballadors especialitzats del sector digital i persones amb oficis manuals

Maite Curto

Whatsapp
La incoherència del mercat laboral

La incoherència del mercat laboral

L’any 2018 es va tancar amb 451.000 persones aturades a Catalunya i 3.300.000 sense feina a tot Espanya. Mentrestant, segons un estudi de l’empresa de recursos humans Manpower, un de cada quatre empresaris té greus problemes per trobar els treballadors que necessiten.

Els principals entrebancs són la falta d’experiència dels candidats i que no compleixen amb les habilitats i competències tècniques que demanen. Per tant, els qui estan a l’atur no tenen els requisits que es necessiten per treballar i segueixen formant part de la llarga llista de persones sense feina. És un peix que es mossega la cua, un gran problema de difícil solució.

La revolució tecnològica està transformant la manera de treballar i moltes feines que fem ara desapareixeran i se’n crearan de noves que avui en dia no ens podem ni imaginar. De fet, un estudi de les empreses de recursos humans Infoempleo i Adecco destaca que el 14% de les ofertes de feina actuals a Espanya no existien quinze anys enrere.

I aquesta serà la tendència en un futur, així que faig una crida a actuar de manera immediata per adequar la formació a les necessitats del mercat laboral i generar els perfils especialitzats que els empresaris reclamen. La falta de talent ens fa quedar enrere i perdre competitivitat. La consultora Price Waterhouse Coopers quantifica que l’escassetat de talent provoca una pèrdua de 14.500 milions d’euros d’ingressos anuals a les empreses espanyoles.

És un fet escandalós que reclama un redisseny urgent del sistema educatiu per poder preparar adequadament els futurs treballadors en els àmbits de la digitalització i les noves tecnologies. Però aquest procés és lent i la revolució tecnològica va a un ritme frenètic.

Davant la falta de talent a l’era digital, hi ha empreses que opten per crear-lo elles mateixes invertint en programes i cursos de formació i especialització per als seus treballadors. D’altres intenten atraure el talent que no poden generar internament buscant-lo a través de les xarxes socials o amb el boca-orella de tota la vida.

L’any passat els perfils més sol·licitats van ser els de programador, analista, comercial, consultor i tècnic de suport. Això en els sectors dels serveis, la indústria, l’automoció i la consultoria.

Les empreses d’àmbit tecnològic són les que generen més ocupació nova. Tot i ser un sector que només representa el 2% del total de les empreses actives a Espanya, dóna feina directa a gairebé mig milió de persones. Així i tot, també hi ha la part negativa i és que en uns deu anys es destruiran nombrosos llocs de treball com a conseqüència de la robotització i automatització d’algunes feines. És la cara i la creu dels avenços tecnològics.

Però no em vull centrar només en l’escassetat de talent en l’àmbit digital, sinó que també hi ha dificultats per trobar treballadors amb una qualificació mitjana. A Espanya, els empresaris es troben amb greus dificultats per trobar treballadors d’oficis manuals qualificats com ara electricistes, fusters, paletes o lampistes. També hi ha problemes per contractar tècnics de producció, d’operacions i personal de manteniment.

Oficis que es perden

Les noves generacions no agafen el relleu dels treballadors d’oficis que van envellint i deixen de treballar. Hi ha un buit que es podria omplir amb joves, però crec que el gran problema és que aquests tenen un desconeixement total del món industrial i no són conscients de les nombroses oportunitats de feina que els pot oferir.

En el repte de la millora del sistema educatiu caldria donar veu a les empreses. Haurien de col·laborar més, anar de la mà perquè una pugui donar resposta a les necessitats de l’altra. Fórmules mixtes entre estudi i treball o potenciar els contractes de pràctiques hi podrien ajudar molt. Ens cal un sistema educatiu de qualitat i flexible, i aconseguir-ho és responsabilitat de tots: dels centres educatius, governs i de tota la societat.

Temas

Comentarios