Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La indecència d´una llista oculta

Com es poden guanyar tants diners? Suposo que seran un senyors molt intel·ligents
Whatsapp

No sé quants milers de contribuents espanyols regularitzaren els diners que tenien a Suïssa i en altres paradisos fiscals. I tampoc mo sé quants milers de milions es regularitzaren. En aquell moment hom va dir que no tots s’havien regularitzat perquè el Sr. Montoro esperava recollir-ne molts més. Se’ls va brindar l’extraordinària oportunitat de pagar només el 10% dels diners que tornaven a Espanya, quan la majoria dels espanyols pagàvem dels nostres entra tres o quatre vegades més. I tampoc no sé si, de contribuents que no s’hi acolliren, en queden molts que mantinguin els diners a fora.

Sí que sé que la majoria dels mortals d’aquest país no podem tenir diners a l’estranger. Quants poden ser els espanyols que podien tenir, van tenir i encara mantenen diners fora? Quin tant per cent? Potser un 0,6%? La meva innocència em fa creure que resulta molt exagerat això del 0,6%. El que crec, i sempre suposadament, és que en seran 100 o 120.000 en total?

Però, malgrat la meva innocència, m’atreveixo a afirmar que amb relació a tots els qui paguem religiosament, perquè ja ens descompten directament dels sous o pensions que cobrem, són poquíssims. Però qui són aquests que s’atreveixen a no declarar quantitats milionàries si la majoria dels humans d’aquest país només disposem del necessari per viure i prou? I molts, encara, tenen tan poc que han d’anar a Càritas a buscar el paquet setmanal per poder menjar ell i els seus infants o els prenen el pis per no poder pagar la hipoteca.

Vet aquí la diferència; pocs i potser són poquíssims els qui guanyen quantitats que la resta dels espanyols mai no podrem arribar ni a somiar i només les coneixem pel que ens expliquen. I com es poden guanyar tants diners? Suposo que seran uns senyors molt intel·ligents, que tenen una gran facilitat de multiplicar els capitals dineraris i que estan molt allunyats de la majoria dels humans per les seves aptituds sobrehumanes.

Però amb totes aquests preguntes, els qui paguem que som la gran majoria, desitjaríem conèixer els noms i les quantitats d’aquests senyors tan intel·ligents i tan superdotats per als números. Però tenim un Sr. Montoro i tot un govern al seu darrere, que poden amagar el que els interessa i poden posar al descobert allò que també els interessa. Un govern pot fer-ho això? Sincerament afirmo que poder usar el seu poder per jugar amb els interessos dels qui paguem religiosament, no és solament improcedent sinó que fins i tot és un fet anticonstitucional. Segons hom diu, tots els espanyols som iguals davant la llei i tenim els mateixos drets i deures.

Diuen alguns que de la llista dels suposats (i dic suposats perquè posat a creure no em puc creure res) que foren 30.000 contribuents que regularitzaren els diners a l’estranger. I també diuen, i tampoc no me’ls puc creure, que 714 dels 30.000 s’estan investigant com a possibles defraudadors. Si fan servir els que els interessa, com ja sembla amb el recent ‘cas Rato’ i el passat ‘cas Pujol’, com podem creure’ns que les llistes no seran manipulades? Alguns jutges i fiscals, alguns personatges de l’alta política, alguns grans empresaris, alts funcionaris, advocats de l’Estat... hi ha qui diu que formen part d’aquesta llista; seran seleccionats abans de sortir a la llum pública?

Un país així va encaminat a la desfeta total, si en nom de la llei la dirigeixen a gust i a favor seu per no destapar les seves vergonyes. Els ciutadans tenim dret a conèixer, tenim dret que no se’ns amaguin les veritats. El PP, els seus governants, començant pel Sr. Rajoy, utilitzen el cinisme com si es tractés de les compres i vendes dels gitanos quan venien una mula malalta i la cobraven com a bona.

Aquests usos, seguint la voluntat d’alguns i usant-ne el que els convé, no poden continuar. Vet aquí, doncs, i sempre suposadament, la indecència d’una llista oculta que si apareix pot ser manipulada en contra de la voluntat de la gran majoria d’espanyols honrats i que hem de pagar obligadament perquè els impostos ja ens els descompten abans d’arribar a les nostres butxaques.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También