La independència de l'Ebre

Són nombrosos els motius que justifiquen l’esperit d’independència a Catalunya i que ens ha portat a un debat excepcional sobre la necessitat de tenir un estat propi que ens permeti decidir el nostre futur i gestionar els nostres recursos, conscients que no ens sentim ben tractats sinó agredits i menyspreats envers les nostres legítimes aspiracions, pels governants d’un estat amb el qual hom se sent incòmode i no veu cap possibilitat de comprensió, cap possibilitat de diàleg, cap possibilitat d’arribar a un enteniment raonable que faci viable un camí conjunt amb altres consideracions culturals, socials i econòmiques que avui no hi són ni se les espera. Des del repelat estatut fins als atacs a la llengua catalana i les retallades econòmiques, s’han succeït tants greuges que es fa impossible pensar que sigui sostenible continuar així, malgrat haver gent, a qui respecto, que considera que ja li va bé. Ara li ha tocat a l’Ebre. El Consejo del Agua ha desatès la proposta de Catalunya, d’ampli consens, sobre el cabal del tram final del riu que permetia garantir el sistema ecològic i assegurar els plans de reg i les activitats econòmiques a l’entorn del riu. Que s’enfonsi el Delta! Aquesta és l’última. Demà serà la penúltima, perquè en vénen d’altres, potser pitjors.