La innovació i els avenços tecnològics demanen pas. A l’era postcovid-19

Una de les coses en què vaig fixar-me arran de l’esclat de la Covid-19 era buscar una mirada amb llums més llargues que no pas curtes. Això volia dir renunciar a entrar en l’espiral de l’actualitat immediata que et portava al precipici i, en canvi, prioritzar la lectura reposada d’informes on s’abundava en l’anàlisi en perspectiva i en els canvis estructurals que es poden generar en els diferents àmbits.

Fins ara el relat ha sigut eminentment negatiu perquè el cop ha sigut molt dur en l’àmbit sanitari, social i finalment econòmic. Però a mesura que ens allunyem de l’inici de la crisi, també hem de ser capaços d’identificar els èxits aconseguits i capitalitzar-los, on la tecnologia i la innovació tenen un lloc preeminent. La consultora Gran Thornton va editar ja a l’abril l’informe Perspectiva de la Covid-19 on destacava que «la tecnologia evoluciona amb l’individu i, al mateix temps, li proveeix d’eines no només per afrontar els reptes complexos, sinó també per anticipar-s’hi i mitigar-los». En aquest sentit identificaven fins a vuit innovacions que han servit per lluitar contra el coronavirus i mitigar el seu impacte negatiu: Blockchain, Intel·ligència Artificial, impressions 3D, telemedicina, aplicacions mòbils, Big Data, drons i robòtica.

Les impressions 3D han dotat de material sanitari en temps rècord i a un cost reduït

Com hauria estat la batalla contra el virus sense aquests avenços? De ben segur que més llarga i amb un balanç encara més negatiu. La tecnologia Blockchain permet millorar la gestió de material sanitari garantint la traçabilitat tant en els hospitals com a la cadena de logística. En aquest cas, el seu ús ha estat reduït i cal veure-ho com una oportunitat de futur, a diferència de les impressions 3D, que han dotat de material sanitari en temps rècord i amb un cost molt més reduït.

També vàrem escoltar que els experts es referien a l’ús de la Intel·ligència Artificial per avançar-nos possibles escenaris del virus, desenvolupant algoritmes a partir de multitud de dades registrades, gràcies també a la tecnologia Big Data.

Més impacte va tenir veure com es destinaven drons a diferents zones per recordar que havíem de quedar-nos a casa durant el confinament. També en clau futura van arribar-nos imatges d’alguns assajos on robots realitzaven determinades tasques en hospitals per reduir el risc del personal sanitari.

De les vuit noves eines tecnològiques que s’han identificat per lluitar contra la Covid-19, les que han tingut més impacte des del punt de vista de l’usuari han estat les aplicacions mòbils i l’anomenada telemedicina, que han irromput amb força per quedar-se. En els moments més crítics, quan no es podia acudir als centres mèdics i les línies telefòniques estaven col·lapsades, han aparegut com a eines alternatives per descongestionar els punts d’atenció. El coronavirus haurà permès guanyar adeptes en l’avenç de la telemedicina, encara amb moltes resistències en la pròpia professió sanitària.

L’explosió de la pandèmia ajudarà a vèncer resistències a la consulta mèdica virtual 

Barcelona Health Hub és una associació sense ànim de lucre que promou la innovació en la salut mitjançant l’ús de noves tecnologies i activar el canvi digital en l’assistència sanitària. De la mà d’Esade Creapolis, el parc de coneixement d’aquesta escola de negocis, el seu projecte central és l’impuls de la consulta mèdica virtual en el sector sanitari, on calen canvis reguladors per poder-la implantar. S’entén per acte mèdic virtual una consulta per comunicació digital (xat o videoconsulta) de forma segura (encriptació de dades) on es pot orientar, diagnosticar o prescriure de forma remota.

Segons dades de Barcelona Health Hub, durant el mes d’abril més del 85% de les consultes externes hospitalàries es van realitzar via telemàtica o no presencial i els centres d’atenció primària catalans han multiplicat per cinc les visites telemàtiques. Com que el sistema digital no estava preparat ni desplegat, bàsicament s’han fet per telèfon. El sector assegurador té implantat el servei de videoconsulta, del qual es va disparar l’ús durant la pandèmia, amb una valoració molt bona dels pacients, ja que ofereix rapidesa i comoditat i és una via complementària al sistema presencial.

* Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.