La innovació tecnològica, una eina a l’abast per a millorar la gestió de residus

L’evolució de la tecnologia ha permès que avui dia ja hi hagi tractaments que permeten millorar, i molt, la gestió dels residus, siguin municipals, industrials o de la construcció. Per bé que les administracions fan esforços per promoure una cultura de la sostenibilitat que abasti tots els àmbits de la societat i s’avanci efectivament cap a una veritable economia circular, encara tenim molts reptes per superar, i és aquí on la innovació tecnològica ens pot ajudar a arribar on fins ara no podíem fer-ho.

Avui dia, i encara més en un futur proper, la deposició controlada en abocadors i la incineració de residus es veuran progressivament limitats, i això, o bé es supera generant menys residus i incrementant les taxes de reciclatge, o bé també introduint noves tecnologies que facin el que fins fa poc semblava impossible, transformar residus en veritables recursos que poden ser utilitzats en múltiples sectors (industria metal·lúrgica, química, farmacèutica, etc.) o fins i tot com a substitut de combustibles fòssils per a l’automoció, reduint d’aquesta manera la dependència que té Catalunya de recursos procedents de tercers països, així com la seva petjada de carboni.

L’adopció d’aquestes solucions tecnològiques innovadores, quan han estat suficientment testades i provades, són generadores de llocs de treball verd i ofereixen una alternativa sostenible i econòmica a la deposició controlada, la incineració i les energies convencionals com els combustibles fòssils, implicats tots ells, en major o menor grau, en l’escalfament global del planeta.

La orientació del model general de gestió de residus a Catalunya, que s’ha estat aplicant ininterrompudament des de finals dels anys noranta, quedarà confirmat i reforçat properament quan la Unió Europea aprovi i publiqui el paquet de quatre directives de residus (directiva marc de residus, directiva d’abocadors, directiva d’envasos i residus d’envasos, directiva de vehicles fora d’ús, piles i bateries, i residus d’aparells elèctrics i electrònics) i es consolidarà amb la incorporació de tecnologies innovadores que de ben segur contribuiran a accelerar el creixement dels índexs de valorització i a reduir la dependència d’instal·lacions finalistes (abocadors i incineradores).. 

Així com els plàstics, els metalls, el vidre, el paper i cartró,  la fracció orgànica i els residus vegetals dels residus municipals es valoritzen mitjançant processos de reciclatge, compostatge o digestió anaeròbica, produint novament metall, paper, vidre, plàstic, compost o biogàs, que poden ser utilitzats respectivament per a la fabricació de nous productes, per al manteniment de la fertilitat dels sòls o per a la obtenció d’energia, ara, mitjançant tecnologies innovadores emergents, residus i rebuigs de tractament de residus, amb poc o nul valor també es podran valoritzar, evitant la seva eliminació en abocadors o incineradores.

En aquest sentit, els tractaments mecànic-biològics de la fracció RESTA, aplicats en compliment de les directives europees, orientats a un primer tractament (reduir el pes i volum, la humitat i la fermentabilitat dels rebuigs destinats a abocador, recuperar materials o incrementar el poder calorífic de residus destinats a la valorització energètica), amb una efectivitat sovint discreta, es podran veure complementats ara amb aquestes tecnologies innovadores que completaran de forma efectiva el tractament d’aquests residus, maximitzant els índexs de valorització i minimitzant la quantitat i l’impacte ambiental dels rebuigs destinats a abocadors. 

D’altra banda, el sector químic s’ha consolidat definitivament com a peça clau de l’activitat industrial i econòmica a Catalunya i en especial al Camp de Tarragona. És un fet que això, després de diverses dècades, ha estat possible gràcies a l’empenta l’esforç i constant innovació de l’empresariat. Si bé els inicis van venir marcats per l’establiment d’una refineria petrolífera, gràcies a l’accessibilitat que oferia el port de Tarragona a l’arribada dels vaixells petroliers, amb els anys es van anar establint un conjunt d’indústries complementàries (energètiques, químiques, etc.) fent que en l’actualitat el Camp de Tarragona aplegui la concentració més gran d’indústria química del sud d’Europa. Només les 28 empreses de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ocupen uns 10 km2, i generen més de 10.000 llocs de treball directes i indirectes i 35.000 llocs de treball induïts. La seva activitat representa el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de la de Catalunya.

És per tot això que fora convenient de preveure que l’actual complex petroquímic pugui complementar-se i dotar-se d’activitats industrials basades en una biorefineria que pugui transformar de forma eficient tant recursos renovables com residus o subproductes, per tal de produir, entre d’altres, bioproductes i bioplàstics de fonts renovables que seran fonamentals en els nous models de bioeconomia circular que ja tenim a la cantonada i que sense adonar-nos qualsevol dia d’aquests començaran a trucar a la porta. Aquesta ha estat l’experiència de països com Itàlia que han reorientat decididament la seva activitat cap a la química verda,

De fet, Tarragona ja va ser pionera a l’Estat en el tractament dels residus industrials especials. L’any 1995 es va instal·lar a Constantí la primera Planta d’Incineració de Residus Especials, l’única a Espanya i una de les més modernes d’Europa, ja que compta amb la millor tecnologia disponible i un exhaustiu programa de vigilància ambiental. Aquesta activitat ha estat cabdal no només per a garantir el correcte tractament d’un conjunt de residus especials, sinó per fer més competitives les empreses i indústries del país.

Ens agradaria que el Camp de Tarragona mantingués en el futur aquest paper capdavanter en el sector de la química verda. 

Així com és important dissenyar productes, estratègies i serveis per millorar-ne el comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida, fóra bo també aprofitar la innovació tecnològica que comença a emergir per a millorar la gestió dels residus des d’una perspectiva verda.