La justícia és justa?

Ara fa 9 anys vaig rebre una trucada de la meva mare, una trucada que m’ha canviat la vida, que ens ha canviat la vida. La meva germana de 15 anys s’havia enfonsat psicològicament i ens va explicar que, sent una nena, un home del poble l’havia tocat. Sense espera, ens vàrem posar en mans d’un advocat. L’únic que volíem és que es fes justícia.

Any rere any i mes rere mes esperàvem el judici. No ens podíem creure que un fet d’aquesta magnitud no tingués una resolució ràpida.

Quasi una dècada després, sense que la justícia ens hagi donat un judici just, més ben dit, que no ens hagi donat un judici, aquest home, si és que se’n pot dir home, ha mort. Amb la mort aquest individu menyspreable ha tingut la sort de no haver tingut temps per afrontar el judici final, un judici amb un clar veredicte condemnatori.

És just que la lluita diària de la meva germana no hagi servit per a res? És just que la meva germana es pregunti què ha fet malament perquè les coses hagin anat així? És la meva germana la culpable de tot plegat? Doncs no, és clar que no! Entre tots podem fer un país més just, un país on els pederastes siguin condemnats, un país on puguem criar els nostres fills amb la tranquil·litat que estaran segurs. No podem permetre que els adults abusin dels nostres infants. Només amb la valentia podem canviar-ho. Els qui no som mediàtics, on tenim la justícia?

Alexandra Descarrega

(Tarragona)