La llengua és cohesió i identitat

La situació del castellà a Catalunya és comparable a la situació del català en aquelles èpoques que els agrada tant recordar”. Paraules literals. I així d’ample es va quedar aquest dimecres el ministre Wert després de comparar la situació actual del castellà a l’educació a Catalunya amb l’època franquista. Una nova agressió a la llengua per part d’aquells que tenen ganes d’atiar i alimentar un debat que amb prou feines existeix a casa nostra.

Per sort, la nostra canalla té la capacitat i el privilegi de parlar, escriure i llegir dues llengües i en molts casos aquest privilegi s’ha ampliat fins als tres idiomes, ja que són moltes les escoles que estan fent autèntics esforços per equiparar l’anglès al nivell d’importància del català i el castellà per garantir un futur millor als nostres infants. És per això que ja n’hi ha prou d’utilitzar la llengua com a eina política. La llengua és el patrimoni d’un poble, una senyal d’identitat i en cap cas ha de ser una eina discriminatòria que creï enfrontament o divisió entre els qui cohabiten en un mateix país. L’actual model d’immersió lingüística fa anys que garanteix la integració i l’aprenentatge de dos idiomes a un bon grapat de generacions, unes generacions que en cap cas mai no havien vist persecució o discriminació del castellà enfront del català. O és que algú coneix algun alumne de les escoles catalanes que únicament sàpiga expressar-se en català i no sàpiga, ni tan sols, entendre el castellà?

Durant anys CiU ha treballat per garantir la convivència i la cohesió social dels catalans en qüestions tan identitàries com la llengua, una feina que es vol seguir fent i defensant davant d’aquells que intenten declarar la guerra o tancar amb clau en un calaix un model d’escola catalana que es va acordar fa més de 30 anys de manera democràtica i que ha permès fer més gran el país.

D’aquesta manera votar CiU és la forma més útil i garantista de tenir algú al capdavant que continuï defensant un model d’escola que alguns s’encaparren en destruir. I és que, segurament, el ministre Wert passarà a la història per ser el ministre que més institucions ha posat en peu de guerra, com el més mal valorat i qui més retrets ha arrencat als seus col·legues polítics coetanis, però en cap cas ha de ser recordat com el ministre que es va carregar el model d’ensenyament a Catalunya.