La lliçó i el màster. Dos inicis de curs ben diferents: l’escolar i el polític

Medalla d’or a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Reconèixer una associació que fa més de cinquanta anys que treballa per la renovació pedagògica ha estat un encert després dels atacs a l’escola el darrer curs

16 septiembre 2018 17:59 | Actualizado a 16 septiembre 2018 18:03
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Arrencada de curs amb una lliçó magistral al Parlament de Catalunya. La va donar el dilluns passat Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, en rebre la medalla d’honor en categoria d’or del Parlament. El reconeixement dels mestres, extensiu a tot el col·lectiu de docents, després d’un curs especialment dur i complicat amb els atacs que ha patit l’escola. Amb alguns professors denunciats per un presumpte delicte d’odi i amb el cas de l’Institut de Sant Andreu de la Barca com a més cru. 

Després del llarg estiu, premiar i reconèixer una associació que fa més de cinquanta anys que treballa per la renovació pedagògica, per formar aquells que formen, per revisar la manera com s’ensenya, mirant de substituir l’aprenentatge memorístic per l’esca del coneixement, la passió de la descoberta crítica, ha estat ben encertat. I dic estiu perquè una de les activitats emblemàtiques de Rosa Sensat ha estat l’Escola d’Estiu, al juliol, per oferir als mestres una millora formativa. 

Francina Martí va explicar que l’escola no pot girar l’esquena a la realitat, i formular a l’aula preguntes com per què hi ha gent que mata?, venint dels atemptats del 17 d’agost, o per què pega la policia, o per què hi ha els vidres de l’escola trencats?, després de l’1 d’octubre, no és adoctrinar. En paraules textuals seves: «sabem que a l’escola hem de fer possible el debat respectuós i el raonament fonamentat, amb l’objectiu que cada persona aprengui a pensar per ella mateixa. Aquest és un dels principis del que entenem per escola democràtica: donar a cadascú les eines per crear-se una consciència crítica, per esdevenir persones emancipades i lliures, capaces de viure en una societat basada en els principis de dignitat i fraternitat».  

El debat sobre l’escola és apassionant, tots hi passem i té un pes fonamental en com acabem sent de grans i de retruc quina societat acabem conformant. Al seu discurs d’agraïment, Martí, a banda d’esmentar Marta Mata i altres fundadores i fundadors de l’associació, citava la pedagoga Pilar Benejam, la qual diu que «no hi ha democràcia sense els coneixements que permeten entendre el món». L’escola, com també els mitjans públics de comunicació, o els Mossos, són sovint l’ase dels cops d’aquells partits que creuen que la idea de nació a Catalunya s’aguanta damunt d’aquestes tres potes. Convençuts que arriant puntades de peu a qualsevol d’aquests punts cauran les idees i darrere, els partits, les ideologies, i se’ls acabarà el que viuen com un malson.  

Em venia aquest reconeixement i aquestes paraules al cap ara que en l’arrencada d’un altre curs, el polític a Madrid, el ventilador delsmàsters, de les tesis i dels doctorats exprés i dels currículums engreixats ha reprès les tàctiques de desgast del contrari. 

Albert Rivera, que va carregar primer contra Pedro Sánchez insinuant plagi a la seva tesi doctoral, però volent despullar de retruc Pablo Casado que no ha aclarit de quina manera va enllestir uns màsters a la Universidad Juan Carlos I de Madrid, corre el risc d’haver de dimitir si és conseqüent amb els principis de regeneració democràtica que exhibeix el seu partit. Qui menteix aquí? Qui fa de la seva actuació política la màquina de mentir més gran? Qui ha de plegar? Qui ha plegat i en dos dies ha estat Carmen Montón, ministra de Sanitat. Qui va plegar, en dos mesos, va ser Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid. 

Sembla mentida que es pugui fer ostentació d’allò que no s’és ni es té. Qui presum fa fum, d’acord, però quina manera d’entendre el món tenen aquests dirigents? Quina democràcia alimenten? Potser la mateixa que fa que el jutge Pablo Llarena arribés fa uns anys al Tribunal Suprem per poder fer-se càrrec dels casos que afectessin els aforats del partit al govern d’aleshores (el PP). També aquí el Suprem es va menjar el seu procediment i fins a tres articles de la sacrosanta Constitució per promocionar a qui volien. És allò que en diuen respecte a la llei i la norma. És allò que en volien dir societat del coneixement.

 

Periodista

Dirigeix i presenta ‘Més324’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Comentarios
Multimedia Diari