La màgia d’Escher. L’artista que va fer-se popular per les figures impossibles amb el gravat

Una obra inclassificable. Com altres genis, va tardar 30 anys a guanyar-se la vida i els primers reconeixements van venir del món matemàtic i arquitectònic i no pas de l’art.

31 agosto 2021 05:18 | Actualizado a 31 agosto 2021 05:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Amb el gravat un dibuixant és capaç d’expressar una idea amb més puresa». Són paraules d’un Escher (1898-1972) jove i abans de convertir-se en un dels artistes gràfics més importants del món, on les seves obres de figures i mons impossibles han aconseguit ser reconegudes per al gran públic al mateix nivell d’artistes com Picasso i Dalí, per posar dos exemples. Aquest principi del menys és més ha fet que sigui un artista popular (alguns diuen pop també) i accessible al gran públic sense requerir grans coneixements d’art o disseny. I per comprovar-ho fins al 26 de setembre està oberta a les Drassanes Reials de Barcelona (Museu Marítim) una retrospectiva amb més de 200 obres en un muntatge ideal per veure-ho en família. La primera gran mostra del geni holandès a Barcelona obre una nova etapa de l’espai per acollir grans exposicions internacionals, com les previstes dedicades a Chagall i Monet. 
Era una cita obligada. És l’artista que més hem contemplat a casa, ja que tres parets del menjador han estat envoltades molts anys per una reproducció de Metamorfosi, un gravat de quatre metres de llargada on formes abstractes es transformen en formes concretes i que resumeix el món impossible que va crear Escher, on ciència, natura i rigor s’uneixen. El 1935, fugint del feixisme d’Itàlia, visita per segona vegada l’Alhambra de Granada, que serà el detonant per posar en pràctica la tècnica del tessel·lat. Als patrons geomètrics de les parets dels palaus musulmans, ell els dona vida i els converteix en animals i altres elements naturals, en treballs on no existeixen els espais buits. Com altres artistes, va haver d’esperar 30 anys per guanyar-se la vida amb la seva obra i el reconeixement va venir més del món matemàtic i arquitectònic que del món de l’art, que no va considerar-lo un dels seus. Seguint el tòpic, després de la seva mort el seu llenguatge va fer-se més popular i va arribar a àmbits tan diversos com el del disseny, la música, el cinema, el còmic o la moda, com recorda el darrer apartat de l’exposició dedicat a l’Eschermania, com a preludi de la botiga, plena de marxandatge del geni holandès.

«El tractament de les figures i de l’espai amb una màgia matemàtica fascinant crea dubtes a la ment i això atrau molt, i Escher ens mostra l’esplendor dels itineraris mentals sense una sortida clara», resumeix Antonio Alcàsser, artista castellonenc resident a Tarragona i també amb una àmplia trajectòria com a professor de gravat. Escher va fer durant la seva vida 448 gravats amb la tècnica de la xilografia (en planxa de fusta) i de la litografia (en planxa de pedra o metall), mentre que els 2.000 dibuixos i esbossos van estar al servei de la seva obra gràfica, on volia destacar la plasticitat visual. «Ell va descobrir que el gravat t’obliga a parar-te, perquè quan tens el dibuix el primer que cal fer és donar-li la volta i això requereix unes tècniques, que en el seu cas va estar onze anys millorant», argumenta Alcàsser. Per tant, la mostra també és un homenatge i reconeixement al gravat, que havia viscut un gran moment durant la primera meitat del segle XX fins a la irrupció de la fotografia. En aquell període, París aglutinava tots els moviments artístics i la reproducció de litografies va fomentar el col·leccionisme, més enllà de les elits i els nord-americans que podien comprar obres de pintura. 

 Alcàsser va incorporar justament la fotografia en les seves litografies, en les que hi veu un bon potencial com a element multimèdia, sense renunciar als llibres d’art. Però per sobre de tot, el reivindica com una disciplina per no córrer i gaudir del procés: «El gravat és més humà, és fer un itinerari de forma lenta i que, al mateix temps, es converteix en un projecte vital on hi ha un enamorament i una lluita constant». 

* Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Viu als Garidells, on té amb la família una petita explotació d’avellaners, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona com a director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Comentarios
Multimedia Diari