La mentida a les xarxes

Les notícies falses es donen en tots els àmbits i n’hi ha que són molt perilloses, sobretot les que fan referència a la salut. Sovint posen en perill pacients que abandonen els tractaments convencionals

24 abril 2019 10:26 | Actualizado a 24 abril 2019 10:28
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Algú ha rebut un whatsapp d’un familiar molt proper o amistat que diu?: «Els Mossos han alertat sobre una nova estafa que circula per la xarxa de missatgeria instantània WhatsApp. Es tracta d’un missatge que t’informa que la llicència de l’app ha caducat i et demana que la renovis clicant un enllaç. Els Mossos avisen que es tracta d’un missatge fals pensat per robar-te les dades i demana que s’ignori el missatge». 
O un altre, suposadament també dels Mossos d’Esquadra, que ens avisa que si algú toca el timbre de casa per vendre colònia, no obrim, perquè si l’olorem ens adormirem i aprofitaran per entrar a robar al domicili?

Si rebem missatges com aquests o similars de persones de confiança és fàcil que ens ho creiem i el primer que fem sigui compartir-ho al nostre cercle per alertar-los d’aquests perills, oi?

Doncs tant l’un com l’altre són mentides, falsos rumors, el que ara s’ha popularitzat com a «fakes». I no són bolets perduts en la immensitat del bosc d’internet, sinó que són molt més habituals i freqüents del que imaginem. Aquest tipus d’informació falsa corre com la pólvora, sobretot a través de WhatsApp,  perquè apel·la a les emocions, normalment a la por, i genera una bola de neu.

Són tan generalitzades les notícies falses que fins i tot els Mossos tenen un apartat a la seva web on desmenteixen els falsos rumors. Recentment també s’estan creant diferents organismes i plataformes per lluitar contra les mentides a les xarxes com verificat.cat o comprobado. Es tracta de projectes periodístics independents, i sense ànim de lucre, que volen combatre la desinformació: tant la que circula a les xarxes socials com la que difonen els polítics i especialment ara en campanya electoral.
Tot és mentida o ara es diuen més mentides que mai? Afortunadament hi ha molts mitjans que publiquen i difonen informacions contrastades, però n’hi ha d’altres que no.

De mentides n’hi ha hagut sempre, però ara hi ha molt soroll a les xarxes i de més fàcil difusió a través de la proliferació de pàgines web que tenen aparença de mitjans de comunicació, però que no són fonts ni sòlides ni fiables.

De la mateixa manera que hem après que no tot el que surt per la tele ni s’escolta per la ràdio és veritat absoluta, sinó que ho posem en dubte i mirem de contrastar-ho, ara cal també educar-nos en la credibilitat de les xarxes socials. S’ha de sospitar sempre encara que ens agradi el que estem veient, ens reconforti, ens doni la raó d’allò que ja pensem o ens faci riure i, sobretot, pensar en si és convenient reenviar-ho i compartir-ho.

Quan van començar a sortir els mitjans digitals es va qüestionar la utilitat dels periodistes perquè qualsevol persona podia publicar continguts amb relativa facilitat. Ara, més que mai, els periodistes i els mitjans de comunicació que s’han guanyat la credibilitat dels seus lectors, oients i televidents tenen utilitat en tant que són fiables perquè contrasten i verifiquen les informacions.

Les notícies falses es donen en tots els àmbits i n’hi ha que són més perilloses que d’altres, sobretot les que fan referència a la salut. Sovint es creen falses esperances, alarma o, en el pitjor dels casos, posen en perill pacients que abandonen els tractaments convencionals. Tenen una gran viralitat a les xarxes i juguen amb la legítima necessitat dels pacients de trobar solucions.

No fa gaire que el Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar una jornada sobre ‘Com combatre les fake news de salut a la xarxa’. Hi van assistir metges i periodistes per mirar de fer front comú per evitar que es difonguin informacions falses o poc contrastades. Els experts adverteixen que s’ha de buscar als webs acreditats i, sobretot i més important, contrastar amb els metges allò que s’ha trobat a les xarxes.
El consum i la credibilitat de les xarxes i internet, i amb ells l’extensió de les fake news, tenen molt a veure amb l’experiència i amb l’administració i l’ús que en fem. De fet, per a molta gent avui semblen imprescindibles i, per a molts, un oracle on exposar els seus pensaments i on trobar els seus referents. Això ens obre un món, però també ens obliga a aprendre i a concebre els nostres propis filtres que passin pel sedàs la qualitat i l’excés d’informació.

Periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, Laura Solé ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’ del 324 i ha participar al programa ‘Els matins’. Fa 
classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Comentarios
Multimedia Diari