La màgia de complir 25 anys.Una onada d’emocions amb història i vida

No cal ser gaire brillant per veure que vivim temps convulsos, potser per això, aprofitar aquesta plataforma per recomanar un espectacle pot semblar banal i fins i tot frívol, però res més lluny de la realitat. 

De fet, el mateix protagonista s’ho va plantejar abans de portar-lo a l’escenari i va arribar a la mateixa conclusió, que la seva feina, allò que sabia fer era emocionar, entretenir, fer vibrar i que, per aquest motiu (i jo diria que per molts altres) era necessari fer-lo realitat.

És el 25 il·lusions, un muntatge que permet al Mag Lari fer un repàs pels seus 25 anys de carrera professional, escollint un truc per any i bastint un espectacle que té poc a veure amb el que estem acostumats a veure de manera habitual.

Té un domini de l’escena quasi animal, visceral i sorprenent 

Molta gent el coneix, tothom l’ha vist en alguna de les seves aparicions televisives, aquesta finestra que regala popularitat però que també encasella i marca distàncies fetes sovint d’estereotips massa obvis, però poca gent se’l mira com el que realment és, l’hereu de tota una tradició de mags de totes les èpoques, nacionalitats i condicions, i un veritable transformador de l’escena màgica catalana amb uns muntatges que no tenen res a envejar als grans del panorama internacional. 

‘25 il·lusions’ és un muntatge que recull un truc per any de trajectòria 

I ja sé que tot va a gustos, però segons el meu parer, Lari té tres coses que el fan brillant, interessant i necessari. La primera, un fet essencial i que pot arribar a passar desapercebut, un coneixement dels referents, de la història prèvia i la necessitat de, sigui com sigui, de vegades no amb evidència directa, de portar-los a l’escenari, de retre homenatges no sempre obvis però absolutament càlids i necessaris. La segona, un domini de l’escena quasi animal, visceral i sorprenent i, la tercera, una poderosa coherència que el porta a construir l’arquitectura dels seus espectacles amb el rigor que utilitza un arquitecte a l’hora de fer el càlcul d’estructures dels seus projectes.
Amb aquests tres elements i molta feina de formigueta, de detall, de vigilar que res no faci trontollar cap punt de l’espectacle, per insignificant que sigui, Lari ha aconseguit bastir espectacles que tenen la solidesa dels grans muntatges d’arreu del món sense renunciar en cap moment a la delicadesa de les petites coses, a aquella part personal de la pròpia essència que fa que allò que es veu a l’escenari tingui ànima i personalitat pròpies, fruit dels coneixements i de la història personal del mag. 

Res de gratuït

Michael Jackson, Boney M, Mocedades, Julio Iglesias o Betty Missiego són algunes de les parades obligatòries d’una banda sonora que tampoc no té res de gratuït i que potser és la peça més evident d’aquesta personalitat única que es manifesta en cada punt de les creacions del mag i que, en aquestes 25 il·lusions, tractant-se d’una mena de recull de grans èxits, presenta encara més la dificultat afegida de cosir-ho tot aconseguint que tot funcioni com un rellotge. 

I el mag Josep Maria Lari ho aconsegueix fent que tot sigui una mena d’onada capaç d’assolir pics elevats d’emoció, de baixar a la placidesa i a l’humor, de tornar a pujar, mantenint en tot moment l’interès, la potència i l’emoció.

 

* Periodista. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.