La millor notícia

Vivim intensament i a gran velocitat. L’era de Twitter i la immediatesa ens ha transformat la mirada sobre el món i el calendari. Les notícies d’alt voltatge d’aquests darrers mesos i anys també hi han contribuït en gran mesura. Tenim la percepció de viure en una onada d’actualitat constant. Mai havíem viscut tants programes especials i amb notícies tan rellevants en tan poc temps. Les graelles televisives són ja imprevisibles i els diaris també s’han hagut d’adaptar a la situació.

Si durant molts anys es feien rodes de premsa sense un impacte real en la majoria de la població, aquests darrers tres anys, el format de roda de premsa com a moment per anunciar en directe mesures a la ciutadania ha ampliat exponencialment el seu interès. Així, com havia passat en moments puntuals de les dècades passades, sembla que avui les rodes de premsa públiques han tornat a guanyar el seu sentit. Tots necessitem certeses i, en moments crucials, volem saber si els nostres dirigents estan -o no- a l’alçada.

Segurament la primera mostra d’aquesta nova etapa comunicativa la vam viure l’agost del 2017. Les tràgiques notícies provinents de Barcelona i Cambrils, van sacsejar el conjunt de la societat catalana i els mitjans de comunicació d’aquí van haver de cobrir, per primera vegada, uns fets com aquells. Durant els dies posteriors, tots plegats -periodistes, analistes i lectors en general- vam fer un màster accelerat sobre seguretat pública, vam apropar-nos a una terminologia i uns rangs que fins aleshores desconeixíem i, amb l’epicentre a Ripoll, vam reflexionar col·lectivament sobre el que suposava l’acollida i l’arrelament, el diàleg interreligiós i els reptes de la societat.

Aquests mesos, els mitjans de comunicació han tornat a ser cabdals per oferir certeses a la societat

Aquella mateixa tardor del 2017, el focus d’atenció era, és clar, la situació política del país, els preparatius de l’1 d’Octubre, i les seves conseqüències posteriors. Des del 20 de setembre, que va convertir-se en el dia més llarg, en aquell octubre frenètic les programacions, van supeditar-se a l’actualitat, com ho farien també la paginació dels rotatius, per les constants novetats diàries que tenien lloc. Durant aquells mesos vam fer-nos especialitzar en la “teoria de jocs” que havíem après a la facultat, però que mai havíem vist d’una manera tan clara. Tots els conceptes dels politòlegs es van concentrar en molt poques setmanes, juntament amb tot allò relacionat amb les relacions internacionals. 

Des del febrer del 2019, el judici del procés va suposar un altre pas endavant del món periodístic. Retransmissions en directe de les sessions judicials, comentaristes i resums de les millors intervencions. Mai abans havia anat seguint les intervencions per la ràdio. Si tot el que sabíem de l’advocacia era per les mítiques pel·lícules de Hollywood, aviat, a tots plegats, ens podrien convalidar el primer curs de dret. 

L’octubre passat, fruit de la sentència corresponent, vam descobrir el paper que tenia la geografia urbana de Barcelona, Tarragona i altres ciutats catalanes, la importància dels periodistes a primera línia de la notícia, ben equipats, i que també a casa nostra podíem veure escenes que fins aleshores només recordàvem haver vist explicades a la secció internacional.  

Pocs dies després, el 22 d’octubre, l’aiguat de Sant Marc i el desbordament del riu Francolí ens van fer replantejar la relació dels humans amb la natura; i l’accident de la química, amb reactors i cisternes d’òxid d’etilè va tornar a colpejar les comarques tarragonines el 14 de gener, quan tot just havíem celebrat l’inici «dels feliços anys vint». La premsa de proximitat va ser, de nou, la primera a cobrir la qüestió.

Ara, des del recordat divendres 13 de març, estem immersos en un altre marc mental. La ciència, que fins ara tenia un paper tímid en els mass media, avui se situa en prime time, amb entrevistes en profunditat a metges, infectòlegs, epidemiòlegs, etc. Perquè lluny dels debats teòrics, la gent valora la ciència quan hi veu una aplicació real i immediata en el seu dia a dia, i més en una situació com l’actual. 

Així, aquests mesos, els mitjans de comunicació han tornat a ser cabdals per oferir certeses a la societat. Avui, tots els diaris estan esperant poder anunciar la millor notícia: la descoberta de la vacuna que ens permeti passar pàgina de la pandèmia. Quan podem anunciar-la?

 

Francesc Marco-Palau, doctor en Història