La mort, Cavallé i la Llibreria de la Rambla

Un dia vaig trobar-me a terra un paper que deia: «Qui em llegeixi, morirà». La primera pregunta que vaig fer-me era: «Per què l’he agafat i tot seguit llegit, aquest paper?» (...) Aquella tarda, cap a les set, em moria. D’una manera sobtada i sense fer soroll. Una punxada al pit, un lleu ofec i perdia per sempre el món de vista. (...) Mor i tot, però, les preguntes no cessen d’importunar-me. Si no hagués llegit el paper, la mort m’hauria estat tan matinera? Què hauria passat si l’hagués llegit algú altre? I si no l’hagués llegit ningú? (...) Són preguntes que no deixo de fer-me i que constitueixen una mena d’etern entreteniment, ara que ja no em queda cap altra mena de feina». Així fa, resumit, La mort, un dels relats curts del darrer llibre de Joan Cavallé La ciutat i alguna gent que hi viu (Cossetània Edicions) que es va presentar dimarts a la Llibreria de la Rambla. No hi vaig poder assistir. No pas perquè no hi anés, sinó perquè el local estava tan ple que va ser impossible penetrar més enllà dels aparadors. Dimarts, la Llibreria de la Rambla albergava la darrera presentació d’un llibre. L’històric establiment tanca portes dissabte. Tanmateix, com al relat de Joan Cavallé, les llibreries no moren mai. Més enllà de la mort, mortes i tot, no cessen de recordar-nos que en el paper sempre podrem trobar l’etern entreteniment.