La mort de les indústries: moltes hauran de tancar per l'elevat preu de les matèries primeres

Avui vull posar el focus en el sector industrial. Portem moltes setmanes parlant del desorbitat augment del preu de l’electricitat, i no és per menys, però aquest és només un dels molts costos disparats a què s’han d’enfrontar les indústries des de fa mesos. A l’encariment del gas se li ha d’afegir l’escandalosa pujada dels preus de les matèries primeres com l’alumini, l’acer, l’estany, el coure o el paper. Algunes han arribat a duplicar el seu preu en l’últim any. Tot plegat és una tempesta perfecta que, o s’atura, o farà que moltes empreses no tinguin més remei que tancar.

Aquest espectacular encariment de les matèries primeres es produeix a nivell mundial i respon a moltes causes però el principal motiu és l’alarmant escassetat d’aquests recursos. L’increment de la demanda de matèries primeres amb la millora de la situació de la pandèmia ha format un cul d’ampolla ja que el mercat de les matèries primeres no és capaç de reaccionar ràpidament amb una gran oferta. Hi ha un gran desajustament entre oferta i demanda a curt termini que ha fet que els preus pugin. Un efecte de la falta d’aquests recursos queda palès en el que està passant, per exemple, a les empreses del sector de l’automòbil. Les diverses plantes de Seat o la Mahle, amb una fàbrica a Montblanc, han hagut d’aturat parcial o totalment la seva producció per la falta de xips semiconductors, un component clau en la fabricació de vehicles. Al no poder produir han presentat Expedients de Regulació d’Ocupació que afecta a tota o part de les seves plantilles.

Aquesta crisi dels xips semiconductors evidencia un altre problema i és la gran dependència del sector industrial mundial de la producció de la Xina. Des del 2019 el gegant asiàtic ha enfocat el creixement de la seva economia en la demanda interna i aquesta ha anat incrementant-se a nivells impresionants. A això se li ha afegit que al 2020 les matèries primeres van patir una gran davallada de preus i ara, al 2021, la remuntada de la demanda d’aquests recursos ha fet que els productors hagin volgut compensar les pèrdues de l’any anterior amb un increment de preus.

A això se li afegeix l’oligopoli d’empreses que fan materials com l’acer.

Per tot plegat les matèries primeres estan pels núvols però també s’han encarit els serveis de transport de mercaderies i la logística internacional, que en alguns casos ha quintuplicat el preu. Han augmentat molt els costos dels enviaments i recepció de productes i és difícil poder col.locar contenidors en vaixells disponibles i els enviaments i les recepcions triguen més temps del que és habitual.

Davant d’això, considero vital pel futur de les nostres indústries fer un replantejament de les cadenes de subministrament i potenciar els mercats locals i de proximitat per no haver de dependre gairebé totalment de les polítiques econòmiques d’altres països que ens afecten negativament tal com està passant ara. A més, aquests elevadíssims costos no han agafat a les indústries en el seu millor moment financerament parlant i es que a causa de l’aturada de l’activitat per la pandèmia, moltes s’han endeutat.

Aquest cúmul de circumstàncies fan que el sector industrial estigui a dia d’avui a la corda fluixa i que els empresaris facin mans i mànigues perquè els surtin els números. Parlant amb alguns petits i mitjans empresaris diuen que se senten abandonats i fan un crit desesperat a les diverses administracions perquè no els deixin caure. Demanen ajudes, incentius, facilitats i mesures de protecció contra aquests increments desmesurats de preus.

Sinó es fa res, les conseqüències seran nefastes per a les indústries com la pèrdua de competitivitat, reducció dels marges comercials, alentiment de les inversions i l’incompliment dels terminis d’entrega dels productes.

Això comença a passar a les indústries que estan sobrevivint però n’hi ha moltes d’altres que es veuran avocades a tancar i amb elles es perdran llocs de treball i la recuperació econòmica estarà greument amenaçada.

Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.