La muralla, apedaçada

Acabada la reparació del tram de muralla romana de la Baixada del Roser, l’observador amb un mínim de sensibilitat pel patrimoni històric del qual tant vol enorgullir-se la nostra ciutat rebrà un fort impacte visual difícil d’evitar. El color i la forma dissonant dels nous carreus que han reemplaçat els malmesos ja destaquen a una certa distància. No sembla que el necessari criteri científic i arqueològic hagi intervingut gaire en el projecte tècnic per no permetre tal disbarat estètic, i sort que l’execució de l’obra ha anat a càrrec d’una empresa especialitzada en la restauració de monuments.

Ha tornat a passar com en l’actuació feta al llenç del tram interior entre la Torre del Cabiscol i la Torre de Minerva, que sembla l’expositor d’una botiga de paviment ceràmic. El malaguanyat Jordi Rovira, en el seu moment, va dir-hi la seva i potser va fer tard o no li van fer cas. Ningú, tret dels defensors de la idea, pot entendre una pasterada així. La reparació del Portal del Roser, tan rebutjada en el seu dia pel material utilitzat, se salva perquè si més no imita l’aspecte original i passa desapercebuda. Al final farem perdonable l’altre bunyol monumental del passeig de Sant Antoni de l’època de l’alcalde Recasens. Tarragona pretén viure del seu passat esplendorós i de la seva declaració de ciutat Patrimoni Mundial de la Humanitat mentre llangueix entre nyaps i despropòsits d’una llarga llista que, lluny d’escurçar-se, s’allarga de manera endèmica.

Joan Aragonés

(Tarragona)