La necessitat dels Dies Internacionals

Hem de tenir un dia per lluitar contra la violència masclista? No seria aquesta una autèntica qüestió d’Estat? Mentre això no sigui així, el 25 de novembre servirà per recordar que tenim un gravíssim problema no resolt

25 noviembre 2018 19:04 | Actualizado a 06 febrero 2019 17:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fa unes setmanes vaig tenir el privilegi que un dels equips de comunicació més potents que té el país, Ideograma d’Antoni Gutiérrez-Rubí, em convidés a prendre part en la presentació d’una iniciativa que voldria compartir avui de manera especialment intencionada: DiesInternacional.cat. A través d’aquesta proposta de donar visibilitat als moltíssims dies internacionals que trobem al calendari, vam debatre sobre el paper d’aquestes jornades significades a l’hora de fer visibles causes socials i també la feinada que fan les diferents entitats en aquestes causes. No n’havia parlat encara així públicament, tot i que em va semblar una bona iniciativa. Un punt de referència per als del meu ofici, per als periodistes, principalment perquè és una d’aquelles fonts fiables. Està molt ben documentada i amb informació contrastada. Tot s’ha de dir. 

La proposta dels dies internacionals també pretén vincular-se als objectius de Desenvolupament Sostenible que Nacions Unides amb els diferents governs que s’hi han volgut sumar volen assolir el 2030. I que impliquen treballar en l’erradicació de la pobresa, en la lluita contra la fam al món, garantir una educació equitativa i de qualitat, aconseguir la igualtat de gènere, treballar per una gestió sostenible de l’aigua, etc. 

Això ve a tomb perquè avui és el Dia Internacional contra la Violència Masclista. I és per això que es fa més bàsic, necessari i urgent que hi hagi dies com aquest, vinculats a lluitar contra tota mena de violència contra les dones, que vol dir també, i de manera prioritària, lluitar contra els matrimonis infantils, la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i nenes, l’explotació sexual, la prostitució o l’ús del cos de la dona com a camp de batalla amb les sistemàtiques violacions a dones en zones en conflicte. Però som moltes les dones que ens preguntem sovint si té cap sentit el concepte de dia internacional. Per a què? De què serveix? Ens ho hem preguntat moltes vegades durant molt de temps. Avui, en ple segle XXI, any 2018, encara hem de tenir un dia marcat al calendari per lluitar contra la violència masclista? Per sensibilitzar la població sobre aquesta xacra social? No seria aquesta una autèntica qüestió d’Estat, de govern? Una prioritat ineludible? Les dones no importen? Les vides de les dones no tenen el mateix valor? 

No són preguntes retòriques. Són preguntes que no obtenen resposta i que cobren cada dia, lamentablement, més sentit. Especialment quan aquesta mateixa setmana l’Hospital Clínic de Barcelona feia públiques les dades sobre les agressions sexuals que s’han atès aquest any per part de la unitat especialitzada amb què compta aquest centre i que és de les poques que hi ha a Catalunya. Atenen una mitjana d’una agressió diària, la majoria, dones. I set de cada deu són violacions. Em va semblar rellevant la pregunta que deixava plantejada el doctor Antoni Castells, director mèdic de l’Hospital Clínic: «No és aquesta una qüestió de país?». 

Fa pocs dies, al programa Sense Ficció de TV3, la periodista Ariadna Oltra va fer una radiografia de la situació de les dones que han suportat durant anys els maltractaments, la submissió, l’anorreament i que ha denunciat, han de lluitar per recuperar les seves vides. També s’hi feia una radiografia de les lleis integrals que s’han demostrat del tot insuficients per abordar aquesta xacra i més quan moltes de les testimonis explicaven com de maltractades, novament, s’havien sentit per la justícia, les que s’havien atrevit a denunciar-ho. D’aquí que moltes dones decideixin no denunciar, per no repetir calvari. 

De què serveixen els dies internacionals com el d’avui per lluitar contra la violència masclista? Per recordar que la nostra societat té un gravíssim problema no resolt. 

 

Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya Migdia’ del cap de setmana.

Comentarios
Multimedia Diari