Más de Opinión

La neu de l’univers. La natura té una llengua precisa i immutable i és la bellesa

Meravellats. Fins i tot quan la natura ens és hostil i ens enfonsa teulades i ens congela pobles, collites i persones ho fa amb una insistència per la bellesa. Serà per això que veure nevar és una de les coses més relaxants 

NATÀLIA RODRÍGUEZ

Whatsapp
NATÀLIA RODRÍGUEZ

NATÀLIA RODRÍGUEZ

Què n’és de bonica la neu. Petrificada, virginal i indiferent. Lletres que cauen del cel. Què és la neu? La solidificació impossible d’un gas boig que viu als núvols, la forma primordial de la narrativa celestial... La neu que cau cada cinquanta anys i que ens deixa meravellats.

En el seu darrer llibre, el neuròleg i escriptor, Oliver Sacks, explica com una de les seves pacients patia d’una malaltia que li impedia veure en tres dimensions. Els seus ulls veien cadascun una cosa diferent, fins que, gràcies als esforços d’un optometrista, va aconseguir unes ulleres que li van permetre d’integrar la tercera dimensió. Era un dia d’hivern, nevava i el seu primer món amb volum va ser la ciutat de Nova York transformada en un pastís de nata. «Què n’és de bonic el món quan és cobert d’una espessa capa blanca que cobreix totes les misèries i tota la lletjor». 

Johannes Kepler, el 1610, pensa quin regal pot oferir al seu mentor i amic Johannes Matthäus Wäckher von Wackenfelds. És Nadal i neva a Praga. Els flocs cauen sobre la solapa del seu vestit de llana. Cadascun diferent, però tots hexagonals, tots cauen d’un cel que és llavors més desconegut del que és ara, que ja és dir. Observa els flocs de neu, i hi troba una estranya regularitat. Com a bon científic, no pot evitar preguntar-se: per què tots tenen forma hexagonal?, per què no tenen cinc costats o set? 

Veïns de Tivissa caminant diumenge passat al costat de la carretera després de la nevada. FOTO: Joan Revillas

Pensa en el seu regal i com dir-li al seu amic que ha trobat la forma de regalar-li tot en un no res. Perquè un floc de neu és res, o quasi res, i també ho és tot perquè en ell es troba la simetria de tot un univers. Així escriu la seva obra Strena seu de nive sexángula (El floc de neu de sis angles), un llibret de només 24 pàgines que constitueix, sens dubte, una obra mestra. 

Regalar un floc de neu. Regalar formes perfectes. Com les que ens regalen les abelles.

Es pot pensar que cada floc de neu és una forma perfecta d’ocupar l’espai. N’hi ha tres: els triangles, els quadrats i els hexàgons. Si els apilem un sobre l’altre, veurem que podem ocupar tot l’espai a la nostra disposició i que és l’hexàgon el que permet, alhora, la millor forma d’utilitzar-lo.

La conjectura de Kepler estableix que la millor manera és la que utilitzen les abelles en els seus ruscos. Tot figures hexagonals.

La natura té una llengua precisa i immutable, escrita des dels orígens del Big-bang. I aquesta llengua és la bellesa. Les matemàtiques no són altra cosa que la seva grafia. Fins i tot quan la natura ens és hostil i ens enfonsa teulades i ens congela pobles, collites i persones ho fa amb una insistència per la bellesa. Serà per això que veure nevar és una de les coses més relaxants que existeixen. Només cal anar a Youtube per veure la felera de vídeos d’hores de nevada. Qui haurà aprofitat aquests dies per veure nevar per primera vegada, comprendrà bé el que dic. Haurà vist la bellesa de l’univers, per primera vegada. 

* Periodista. Nascuda a Tarragona, Natàlia Rodríguez va començar a exercir al ‘Diari’. Va treballar a la Comissió Europea i col·labora a diversos mitjans. Viu entre París i Barcelona.

Temas

Comentarios

Lea También