La nova generació de l'atletisme

Aquest cap de setmana es disputa una nova edició del Campionat d’Europa d’atletisme. Praga acull una competició biennal que ha recuperat l’embranzida que tenia altres anys. Aquest any no hi haurà representació tarragonina. Natalia Rodríguez, lesionada i sense entrenador, no podrà reeditar el títol europeu de 1.500 m llisos aconseguit a Torí, el 2009. Un títol que va guanyar la russa Anna Alminovanna a la pista i que va perdre per problemes en el seu passaport biològic. La desqualificació va arribar cinc anys més tard, el 30 de juny de 2014.

La selecció espanyola s’ha desplaçat a la capital txeca amb una expedició de 30 atletes –finalment ha estat baixa Manuel Olmedo, especialista en 1.500, i Eusebio Càceres, en salt de llargada–, un grup que en condicions de millorar les onze places de finalista aconseguides en la darrera edició, a l’Scandinavium de Goteborg, i les quatre medalles: l’or de Ruth Beitia en salt d’alçada, i les plates de Juan Carlos Higuero en 3.000 m, d’Isabel Macías en 1.500 i Kevin López en 800. És l’hora de nova guàrdia, en la qual hi ha cinc atletes catalans. El quatrecentista Pau Miralles, Marc Alcalà en 1.500, el pertiguista Dídac Planes, la vuitcentista Victòria Sauleda i, brillant per damunt de la resta, el palamosí i candidat al títol de 3.000 m, Adel Mechaal. Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat de conèixer més de prop la història d’aquest atleta nascut a Tetuan, al Marroc. És una d’aquelles històries que no et deixen indiferent. L’Adel va arribar a Palamós amb cinc anys, fruit d’un reagrupament familiar. El seu pare, aprofitant el volum de feina dels Jocs de Barcelona, el 1992, es va establir a la localitat del Baix Empordà. Tot i que es va iniciar amb l’atletisme, es va acabar decantant pel futbol. El Palamós i l’Escola de Calonge són els dos clubs on va jugar fins al 2009. La intercessió del seu entrenador, Josep Carballude, va ser determinant perquè retornés a l’atletisme. Gràcies a les seves qualitats innates van arribar els primers èxits, però la nacionalització no li va arribar fins fa dos anys. Ja ha disputat el mundial indoor de Sopot, i l’Europeu a l’aire lliure de Zurich. L’eclosió de Mechaal va arribar al campionat d’Espanya d’Antequera, on per primer cop en 51 edicions un atleta era capaç de guanyar els 1.500 i el 3.000 m. El palamosí hi arriba en el seu millor moment, però amb això mai no n’hi ha prou.