La nova normativa educativa

L'horari de dedicació lectiva s'incrementa a les àrees amb més marge de millora

19 mayo 2017 23:21 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:29
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

S’ ha parlat molt de la LOMCE, la llei Wert, com una nova normativa de caràcter estatal que s’ha aprovat per la majoria absoluta del partit que ostenta en aquests moments el govern d’Espanya; però sense consens de la resta de les forces polítiques de l’arc parlamentari. En el cas de Catalunya, es tracta d’una llei imposada.

Paral·lelament, sovint apareixen notícies sobre la necessitat d’estabilitat del sistema educatiu com a requisit per consolidar línies d’actuació i millorar resultats, així com de l’impacte negatiu de tantes modificacions legislatives.

La consellera Rigau ha anunciat recentment que es posen en marxa dos nous Decrets, un per a l’educació primària i un altre per a la secundària obligatòria. On s’inspira aquesta nova normativa?

En primer lloc en els objectius per a l’Europa de 2020, que, en el cas de Catalunya es volen assolir el 2018: un mínim del 85% dels nostres joves entre 18 i 25 anys han de tenir estudis postobligatoris.

L’increment de l’èxit escolar, la disminució de l’abandonament dels estudis i el conreu de l’excel·lència són objectius que anem assolint progressivament, amb indicadors objectius de millora que ens donen una clara expectativa de compliment del calendari establert.

En segon lloc, en la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada l’any 2009 amb el consens de pràcticament totes les forces polítiques del Parlament català. Aquesta llei de consens incideix en els objectius esmentats anteriorment i fa un especial èmfasi en la transformació del treball de les aules adreçada a l’assoliment de les competències per part dels alumnes.

El concepte de competència té un sentit molt més ampli que el de continguts i assignatures dels ensenyaments convencionals: fa referència a l’aplicació pràctica dels coneixements en les situacions reals i implica un enfocament adreçat a la transferència dels coneixements i al treball interdisciplinari.

En tercer lloc, es dóna compliment als aspectes formals de la LOMCE i, en conseqüència, es garanteix el compliment de la normativa bàsica.

Aquests nous decrets aconsegueixen donar continuïtat a tot allò que ja funciona en el nostre sistema educatiu (la música i la plàstica continuen sent matèries obligatòries, continuen els treballs de síntesi i de recerca...) configuren un marc normatiu adequat per a les línies que ja estan en marxa (treball competencial i per àmbits) i incrementen l’horari de dedicació lectiva a les àrees que es detecten amb més marge de millora (llengua estrangera i matemàtiques).

Tot plegat, en el nostre cas, no hi ha un trencament, sinó una mirada optimista cap a un futur educatiu que aconseguirem plegats, amb el bon treball dels nostres centres educatius, la col·laboració de les famílies i la gestió propera de l’Administració educativa.

Comentarios
Multimedia Diari