Más de Opinión

La nova primera RFEF: Regal enverinat de Rubiales al Nàstic

La nova Primera és una categoria inventada per afavorir els equips que han baixat de Segona i els filials dels clubs poderosos que no tenen límit de pressupost per a invertir en els seus projectes

Frederic Porta

Whatsapp
Frederic Porta. Foto: DT

Frederic Porta. Foto: DT

Al pas que anem, el tal Rubiales farà bo el perpetuat Villar. Hi ha càrrecs i organismes pels que encara no hi ha passat l’aire democràtic i mantenen el to ranci i carrincló, antitètic a qualsevol plantejament de rigor estrictament professional. Parlem de la Federació Espanyola de Futbol, per si algú no hi ha caigut, eterna pedra a la sabata que no ajuda gaire, per no dir gens, al correcte desenvolupament i gaudi d’aquest fenomen social de la pilota.

Ara s’han inventat la Primera RFEF, categoria inintel·ligible on anirà a petar el Nàstic d’aquí no res. Hagués estat infinitament més fàcil, per posar un exemple, potenciar la Segona actual, tornar a la fórmula de 32 equips repartits en dos grups, nord i sud, rematada en un atractiu play-off d’ascens. Però no, deu ser una solució massa lògica. Rubiales ha preferit traure’s de la màniga un parany de categoria d’on pots sortir arruïnat, un nyap que costa de capir.

D’entrada, viatjant per mitja Espanya, el Nàstic haurà de recórrer uns deu mil quilòmetres, amb les despeses de desplaçament i nits d’hotel que això comporta. Un dineral. En la vessant esportiva, no li quedarà altra que competir contra tres dels quatre equips que acaben de baixar de Segona i reben una compensació econòmica pel disgust, pagada per la pròpia federació, de milió i mig d’euros. Diners que empraran, òbviament, en reforçar-se fins allà on tu no puguis arribar si es que acostumés a mirar el balanç de comptes, com és, sortosament, el cas tarragoní. Si així no és adulterar la competició, ja ens explicaran. De moment, al Nàstic li han pispat Fausto Tienza, captivat per l’oferta del Racing de Santander, un 50% més del que li pagaven els grana. En el desgavell, poc importen els deutes del club comprador.

Més fusta al foc: Hi ha cinc filials a la categoria, amb la potència econòmica dels clubs grans que disposen de pressupostos incomparables, decidits a invertir el que calgui en forjar promeses a casa.

Davant tan poderosa competència, si rellisques, la patacada serà monumental al perdre la categoria cinc dels vint inscrits en cada grup. Una sagnia i un risc que Déu n’hi do. De propina, t’envien a aquesta guerra sense un ral de més perquè, de moment, no hi ha patrocinador per a l’invent. Com tampoc hi ha operador televisiu disposat a pagar drets quan el mercat globalitzat del futbol fa temps que ha tocat sostre i és a punt de veure petar la bombolla actual.

Si la gent ja no veu un Vila-real-Getafe de Primera per no resultar competència a qualsevol partidàs de la Premier o la Bundesliga, imagineu quants seguidors pot captar un equip de Primera RFEF més enllà dels seus incondicionals. Entre cap o ‘quatre i el cabo’.

Amb aquests ingredients explicats a l’engròs i altres igual de picants, a veure qui és el pinxo que prepara un equip per pujar sense risc evident de caure a la ruïna. Evidentment, els enfrontaments resultaran atractius als incondicionals i portaran gent als estadis, tot i que no sabem si incrementaran la parròquia habitual i els ingressos calculats.

Per si de cas, la prudència i el panorama aconsellen que el Nàstic no estiri més el braç que la màniga i evitem augmentar-li el llistó de les exigències. Ara mateix, resultaria un prodigi que la secretaria tècnica portés els complements ideals per a l’equip base de l’any passat, prou presentable, si vol convertir-se en seriós aspirant a l’ascens.

Amb aquest muntatge, al Nàstic li han reservat el paper de comparsa o boc expiatori perquè ja han suggerit a qui volen entre els grans del futbol professional. Simplement, aquells amb majors recursos. La resta, a sobreviure.

Un geni, aquest Rubiales. Des de Tarragona tocarà patir. Sort que ja tenim un màster en la matèria.

Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.

Temas

Comentarios

Lea También