La paraula impossible no existeix als castells

Hi ha diverses teories sobre l’origen dels pilars caminant. La versió més celebrada, segons recull Joan Boronat a la Revista Castells, arrenca de la competència que hi havia entre les dues colles locals, els pescadors i els pagesos. El repte per veure qui feia l’actuació més difícil comptava amb la motivació afegida del sobresou que cobraven els castellers per les seves gestes. Josep Bargalló té una tesi menys prosaica i considera que els pilars caminant deriven del costum d’acompanyar el seguici de les autoritats de camí cap a la Seu els dies assenyalats. Sigui com sigui, la tradició està documentada i consolidada des del segle XIX amb l’afegitó que actualment són quatre les colles que cada any per la Mercè proven forces i habilitats en l’intricat recorregut de la catedral a l’ajuntament. Per tercer any consecutiu les quatre colles (Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau) han completat la baixada amb xifres de rècord. No sé on acabaran posant el límit. L’altre dia l’atleta kenyà Eliud Kipchoge va aconseguir fer la marató en un temps de dues hores i 25 segons. Ara vol baixar de les dues hores, fet que fins fa poc es considerava impossible. Què hi ha impossible per als castellers? Alguna se n’empescaran que tenir-nos sempre amb l’ai al cor.