La política comercial i la política de no fer res

Botiguers i institucions locals promouen iniciatives per impulsar el sector, però el Govern no va al mateix ritme

JOSEP CRUSET

Whatsapp
El director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, va intervenir al cicle ‘Vermut Cambra’. foto: cambra de comerç de reus

El director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, va intervenir al cicle ‘Vermut Cambra’. foto: cambra de comerç de reus

Aquest és el dietari de la setmana següent a la notícia que Zara ha decidit abandonar Reus. Ja els avanço que no hi ha relació causa-efecte entre la informació publicada pel Diari fa nou dies i la majoria d’esdeveniments citats a continuació, perquè, excepte les mocions polítiques, la resta estaven programats prèviament.

Dilluns: Unió de Botiguers presenta la targeta de fidelització Gaudim Reus, que permet al client obtenir descomptes al comprar als establiments adherits.

Dimarts: El director general de Comerç, Jordi Torrades, explica al cicle Vermut Cambra la política del govern de Catalunya envers el comerç de proximitat.

Dimecres: El Tomb de Reus celebra una jornada sobre la llei i la tramitació de les àrees comercials urbanes APEU. La Generalitat lliura a la carnisseria Borrell el Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris.

Dijous: La CUP proposa un ple municipal monogràfic per definir l’estratègia comercial de Reus.

Divendres: El ple de l’Ajuntament debat les mocions de Cs i la CUP relatives al comerç de la ciutat. La papereria-jogueteria Tomàs Barberà celebra el seu centenari a la plaça del Mercadal.

Dissabte: Els carrers del centre s’omplen com qualsevol cap de setmana d’abans de la pandèmia.

Una agenda que evidencia que ni els botiguers ni les institucions de la ciutat s’estan de braços plegats davant els problemes del comerç tradicional. I també que la vigència del model i dels seus abanderats continua marcant el tarannà de la ciutat, tot i l’accelerada transformació del sector i els canvis dels hàbits dels consumidors, que es visualitzen en decisions com les del grup Inditex o en la desertització comercial.

Dels actes de la setmana citats anteriorment, la impressió més preocupant me la va donar la intervenció del director general de Comerç a la Cambra. Torrades va apuntar que després de repassar el panorama arreu d’Europa, la postura dels governs que ho han estudiat és que millor no fer res. La conclusió és que si apliquen mesures fiscals i reguladores, els gegants del comerç digital s’emportaran les inversions i els llocs de treball cap a països veïns més laxos, des d’on operaran igual.

La política de no fer res també és una política. Fins i tot, molts la consideren la millor en matèria econòmica. El problema és que els darrers governs i desgoverns de la Generalitat són dels que han estat uns quants anys sense fer res, però perquè no s’hi han posat. Tant en aquest com en altres reptes socioeconòmics del país.

Així s’explica que Torrades, que fa sis mesos que és al càrrec, augurés una forta desertització comercial i la reconversió de molts locals en habitatges i oficines, la qual cosa és una profecia del passat, perquè ja fa anys que aquests fenòmens són una realitat. O que no pogués donar resposta a les preguntes sobre mesures fiscals o de formació de treballadors que li van reclamar els botiguers reusencs. O que els anuncis concrets envers el comerç de proximitat es limitessin a campanyes de promoció i ajuts a la digitalització, mentre tota la resta va per llarg.

El que no va faltar van ser les referències als problemes competencials amb l’Estat i les lleis imposades des de Madrid. Com que parlem d’una matèria on la Generalitat té competències plenes, la fatigant utilització d’aquest recurs, més que justificar la inacció, la caricaturitza.

En qualsevol cas, l’esdeveniment menys profitós de la setmana va ser el ple de l’Ajuntament del passat divendres que va debatre dues mocions relacionades amb el comerç. La primera va ser una proposta de Ciutadans sobre crear un pla i un registre per facilitar el relleu generacional i evitar el tancament de negocis. Com que tal cosa ja existeix, la portaveu de Cs, Débora García, va passar una de les pitjors estones que li recordo al saló de plens.

Les APEU i el ple que no serà

Igual de desencaminada va acabar resultant la proposició de la CUP de celebrar un ple municipal monogràfic sobre com dinamitzar el comerç de la ciutat. En aquest cas, no pel plantejament en si, sinó per les consideracions amb què el van salpebrar els cupaires.

Al rerefons de la moció de la CUP estava la possible tramitació d’una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) auspiciada pels comerciants del Tomb de Reus, però l’argumentari de Marta Llorens va incloure comentaris pejoratius sobre l’obertura de la cadena de restaurants Popeyes a Reus –que genera 25 llocs de treball–, difícilment compatibles amb els principis de llibertat d’empresa i lliure comerç. O els referits al Centre Comercial la Fira, oblidant que no és patrimoni de les grans cadenes, sinó que també inclou botigues on un grapat de petites empreses i autònoms intenten guanyar-se la vida.

A la vista del percal, l’equip de govern i part de l’oposició van refusar, crec que amb bon criteri, dedicar un ple al tema i tractar-lo, si s’escau, en una comissió on puguin tenir veu els representants i professionals del sector. Un àmbit on es parli més de realitat comercial i menys d’ideologia.

Temas

Comentarios

Lea También