La política té un gran problema amb la dona

La història comença quan amb la Segona República (l’any 1931) es va instaurar el sufragi universal al territori espanyol, de tal manera que la dona va començar a tenir dret a vot.

Aquesta igualtat d’oportunitats de què tant es parla avui en dia, és un dels pilars de la nostra societat i passa per la participació i representació en la presa de decisions. Però sabem que les dones no intervenim en decisions polítiques ni accedim a càrrecs polítics de la mateixa manera que els homes. És cert que la participació femenina està en augment, però de quina manera? Si fem una ullada a les eleccions del setembre de la Generalitat de Catalunya, eren sis homes i una dona els qui encapçalaven la llista. I al desembre, a les eleccions al govern espanyol, van ser onze homes i només una dona els qui l’encapçalaven.

Veiem que el preu no és igual per a tothom. A la societat, i també a la política, les dones som vistes com un objecte, on la imatge exterior és l’únic que importa. Segurament recordareu que del dia de la investidura del Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, el que més es va comentar de la cap de l’oposició va ser la roba que portava. Les dones que ocupen actualment alts càrrecs polítics en trobem que algunes venen la seva lletgesa per obtenir vots; altres han passat per una sessió de lífting i, són comptades les que es mantenen al natural sense vendre la seva imatge, com per exemple la Marta Rovira (ERC).

De fet, les dones catalanes som conscients de la situació de discriminació que patim i se’ns recorda constantment que els homes són superiors a nosaltres tot i ser inferior en nombre. Per això, encara ens queda molta feina per fer i la primera és feminitzar la política, és a dir, acostar-se a la realitat, que això comporta que tots els partits polítics treballin per incorporar dones en els seus alts càrrecs, podent conciliar la vida laboral, familiar i política. Pel que fa a les dones, ens hem de creure més el potencial que tenim i fer-nos respectar en tots els àmbits de la societat.

Una de les prioritats de la República Catalana serà seguir treballant per a la igualtat de gènere, cosa que la Segona República va iniciar i encara ara no s’ha vist acabada.