La por al PP salva l’independentisme

De totes les emocions humanes, la que ens fa pensar i decidir més de pressa és la por.

11 diciembre 2017 16:43 | Actualizado a 11 diciembre 2017 16:45
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les enquestes només són enquestes i cada vegada són més inexactes, però també és veritat que encerten la tendència del vot. Hi ha molta coincidència en la pèrdua de la majoria absoluta per part dels partits independentistes, però pels pèls. Si després del fiasco del procés, si després d’haver aixecat la camisa (per ignorància o per imprudència) als ciutadans il·lusionats amb la República catalana, si després d’haver tocat el pirandó... si després de tot això les formacions independentistes resisteixen, Rajoy té un problema més gros del que pensava. Encara és més sorprenent la remuntada de Puigdemont amb la fórmula Junts per Catalunya, amb la qual atrapa ERC. Quin és el secret?: la por. Com va dir el sociòleg Daniel Kahneman, de totes les emocions humanes, la que ens fa pensar i decidir més de pressa és la por. Ahir mateix, Puigdemont advertia: «el 155 serà un joc de nens comparat amb un govern de Cs-PSC-PP». Si avui acut la Guàrdia Civil a endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida, serà la millor manera de confirmar les premonicions del candidat Òscar Peris: «O guanyem els independentistes o ens arrasaran». Quan era president del Congrés Jesús Posada, en una reunió del PP va tenir un atac de sinceritat: «Al fin se encontró en un pueblo perdido de Soria a un tipo al que no hemos jodido».

 

Comentarios
Multimedia Diari