La presidència de Bulgària: Europa, un conte per a infants?

Bulgària a Europa. El país que ara presideix la Unió Europea té com a objectius l’accés a l’euro i l’accés a Schengen, però aquesta pateix problemes democràtics, com els seus ministres d’ultradreta 

20 enero 2018 17:17 | Actualizado a 20 enero 2018 17:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El dilluns 1 de gener Bulgària va estrenar Presidència de torn de la Unió Europea.

Bulgària té 7 milions 100 mil habitants i és el país més pobre de la UE. 

El sou mitjà no arriba als 500 euros, però, entossudits en voler entrar a l’euro, govern i oposició estan d’acord en mantenir el dèficit a zero i el deute per sota del 30%.

Bulgària vol ser tractada com un país de dret dins d’aquest club, i per això reclama poder accedir a la moneda comuna i que li obrin les fronteres perquè, tot i haver superat tots els exàmens exigits, la corrupció és l’argument amb què els altres rebutgen que s’incorpori a Schengen, i, així, amb Romania, Bulgària segueix fora de la zona comuna de lliure circulació.

Bulgària vol ser tractada com un país de dret i  reclama accedir a la moneda comuna

Aquests dos objectius, l’accés a Schengen i l’accés a l’euro, són les prioritats de la seva Presidència de torn, però són prioritats falses perquè cap dirigent d’aquest país demana que l’objectiu es concreti durant aquests 6 mesos de poder.

Tampoc reclamen l’adhesió de Macedònia, tot i que el suport al seu govern i a tots els dels Balcans és el tercer gran tema del seu programa.

I això perquè l’objectiu que no han escrit enlloc és assolir el reconeixement d’europeus de ple dret. Volen caure simpàtics. Volen que la resta perdi la PIR que els fa saber tan propers a la cultura turca (ells diuen otomana) i menys rabiüts que d’altres amb la gran Rússia, perquè Rússia els va alliberar dels turcs.

El seu problema és, però, que tenen 4 ministres d’ultradreta al govern. Ells no volen que se’ls presenti així: «Senyora, com s’atreveix a posar-me l’adjectiu?», em va dir malcarat el vicepresident Krassimir Karatchanov, un dels líders de la coalició de patriotes que han entrat al govern. Diu que no són antieuropeus, són euroescèptics i tenen un problema amb «l’exercici il·legal de la religió», és a dir, amb el món de l’Islam.

El seu problema per ser a Europa és que tenen 4 ministres d’ultradreta al govern

Però a la Comissió i al Partit Popular europeu estan segurs que l’important és que Bulgària tingui un govern estable i que el programa sigui proeuropeu. O sigui que Bulgària estrena la primera Presidència europea amb ministres d’ultradreta. Després vindrà la d’Àustria. Bulgària ha repartit els càrrecs de tal manera que els dirigents més significats amb la xenofòbia, tot i ser vicepresidents, no podran presidir cap Consell Europeu. Només hi assistiran asseguts entre els altres i molt poc disposats que ningú els assenyali amb el dit.

Com ho farà això de la representació el govern d’Àustria? Serà veritat que el govern DEMOCRATITZARÀ els qui han fet de l’insult un llenguatge normal?

Potser sí. O potser estem, una vegada més, assistint sense capacitat de rebel·lió a una nova cessió de l’Europa dels drets.

*Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadenar Ser a Brussel·les des del 1998.

Comentarios
Multimedia Diari