Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La primera final

El Nàstic juga diumenge la primera final de la temporada
Whatsapp

Diuen que els periodistes que escrivim i parlem cada dia del món de l’esport fem servir massa tòpics per explicar una situació. Però, estaran d’acord que, en la majoria d’ocasions, el tòpic és el que millor fa entendre al lector, a l’oïdor, al teleespectador el quid de la qüestió. Doncs, tal com dèiem en el titular de l’article, el Nàstic juga diumenge la primera final de la temporada. La visita del Lleida no es pot qualificar de cap més manera. D’arguments n’hi ha a dojo. De tota manera, sóc conscient que a l’organigrama tècnic grana aquesta expressió en aquestes alçades de temporada no fa gaire gràcia. Ho sé. Parlar de final, és fer-ho de pressió. De tot o res. De blanc o negre. Estarem d’acord que a la jornada 26 no es guanya res: ni un equip es proclama campió, ni es classifica per al play-off d’ascens; ni puges a Segona A de cop. No. Però sí que qualsevol resultat que no sigui guanyar pot tenir un component negatiu que s’instal·li en el vestidor en el tram decisiu de la fase regular de la competició.

És un discurs negatiu? No! En tot cas és un discurs realista. El Nàstic ve d’encadenar fins a 9 partits sense perdre –dues derrotes en els darrers 14 partits–, això sí, arriba al duel davant del Lleida després de trencar aquesta ratxa en caure a Alcoi. Els de la Terra Ferma també han encadenat 9 partits invictes –amb tres victòries als tres últims partits–, però arriben amb la moral al capdamunt, després de derrotar l’Elx Il·licità al Camp d’Esports. Amb aquest triomf el Lleida arribarà al Nou Estadi demà a només un punt del Nàstic. Un líder que fa 9 setmanes que ho és i que ha anat obrint forat a còpia de jornades. Ara són 8 els punts que té de coixí respecte al cinquè classificat –el Reus– per garantir la seva presència a la fase final de la competició.

Les baixes són un altre handicap que es trobarà Vicente Moreno a l’hora de presentar un onze. Dos sancionats –Xisco i Xavi Molina– i quatre lesionats –Gerard Valentín, Jean Luc, Luismi i Ferran Giner. Però cal recordar que el Nàstic ja sap que és jugar limitat d’efectius. Sense anar més lluny va resoldre la visita al Rico Pérez golejant 0-3 l’Hèrcules... amb set baixes! I on no arribi l’equip ho faran els seguidors, la marea grana. Sí, diumenge arriba la primera final. I tots hem de remar en la mateixa direcció. Està demostrat que no és el mateix jugar la fase d’ascens com a campions. Només cal que recordem el que va esdevenir l’any passat a Llagostera...

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También