La prova de la defensa

L’article 24 de la Constitució espanyola, estableix en el seu apartat segon, entre altres drets, que tota persona en un procés penal té dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per la seva defensa, cas contrari es podria produir indefensió.

Cal recordar, que la càrrega de la prova en un procés penal sempre recau en les acusacions, per tant, són aquestes les que han d’aportar al tribunal les proves que inculpen l’acusat.

Així mateix, la Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article  11.1, estableix que es presumeix la innocència mentre no es provi la seva culpabilitat. També el Conveni Europeu de Drets Humans, en el seu article 6.2 s’estableix un articulat en el mateix sentit. 

El President ho decideix tot i els consellers són col·laboradors. Per tant, sense  Puigdemont entre els acusats, en el delicte per rebel·lió, la vulneració de l’article 24 de la Constitució Espanyola és flagrant

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en el seu article 14.2, estableix la mateixa premissa, en el sentit que es presumeix la innocència mentre no es provi la culpabilitat.

La Directiva europea 2016/343, en el seu article 6, regula la càrrega de la prova, estableix que correspon a les acusacions la càrrega de la prova, i que davant el dubte la prova sempre ha de beneficiar a l’investigat o acusat, i s’ha de preservar el dret a la defensa.

Així mateix, les proves es poden aportar o peticionar en diferents fases del procés, a la fase d’instrucció, amb l’escrit de defensa, i a la fase del judici com a qüestions prèvies. 

Les proves no admeses pel tribunal a quo, s’han de reiterar a la fase de qüestions prèvies i si no estem d’acord en la seva no admissió s’ha d’efectuar amb l’oportú «protesto», per tal que en segona instància puguin ser admeses i valorades amb el corresponent recurs.

En el judici del procés, una causa amb seixanta mil folis, i amb tot tipus de prova, el President de la Sala del Tribunal Suprem, el Sr. Marchena, després d’admetre i inadmetre diferents proves de les defenses peticionades en els seus escrits de defensa, la interlocutòria d’1 de febrer de 2019, admet més de tres-cents testimonis, que començaran a declarar avui. 

Entre els testimonis inadmesos es troba el del president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Puigdemont, que per part de l’advocat Sr. Pina, va insistir en la seva pertinença en les qüestions prèvies, el Sr. Marchena va argumentar que com els Sr. Puigdemont es troba en rebel·lia processal, no podia ser testimoni, no podia tenir la doble condició en el mateix procés d’acusat i testimoni. 

Esmentar en aquest testimoni clau per les acusacions en el delicte per rebel·lió, la del president de la Generalitat, el Sr. Puigdemont, que per l’exposat pel catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, i de conformitat amb la Constitució i l’Estatut de Catalunya, el Sr. Puigdemont, com a màxim responsable de la comunitat autònoma de Catalunya, si no pot ser jutjat, l’acusació per rebel·lió no té raó de ser a la resta de consellers, per una qüestió de legitimació democràtica, el President ho decideix tot, i els Consellers són col·laboradors.

Per tant, sense el President Puigdemont entre els acusats, en el delicte per rebel·lió, la vulneració de l’article 24 de la CE és flagrant, ja que es produeix una indefensió en els Consellers delirant.

Cal esmentar, que el jutge instructor de la causa, el Sr. Llarena, amb l’euroordre, va intentar per tots els mitjans de prova l’extradició del Sr. Puigdemont pel delicte de rebel·lió, i com tots sabem, denegada pel Tribunal Superior Regional de Schleswig-Holstein d’Alemanya, ja que aquest tribunal no va veure la violència per enlloc, com tampoc l’han vist la violència innumerables juristes de reconegut prestigi de l’Estat (entre d’altres el Magistrat emèrit del Tribunal Suprem, senyor Martín Pallin) i de fora de l’estat, associacions internacionals de drets humans i relators de l’ONU entre d’altres. 

Recordem, que la causa especial del Tribunal Suprem al Procés, en la seva fase d’instrucció, s’ha nodrit principalment de la prova de la causa oberta al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, causa que es va iniciar per una denúncia per les manifestacions efectuades pel Sr. Vidal, que tots recordem. Aquesta instrucció va acabar investigant a tot el Govern i va portar a l’entrada i registre a la seu d’Economia el 20 de setembre, que d’una manera incomprensible en un estat de dret, en una democràcia plena, va portar a la presó, de forma preventiva, el Sr. Jordi Cuixart i el Sr. Jordi Sànchez fins avui en dia.

El company de files de Juristes per la República, el Sr. Ramón Setó, va demanar la nul·litat de la causa del 13, ja que per les normes de repartiment, no hauria d’haver-se repartit al Jutjat d’Instrucció 13, i existeixen els dubtes més que raonables, que per la ideologia del jutge del 13, s’acabés atorgant per motius ideològics. L’escrit demanant la nul·litat, va acabar a la Magistrada, degana de Barcelona, que ho va denegar, al·legant que el repartiment era ajustat a dret, però l’ombra del dubte segueix.

Per últim, destacar també el Whatsapp enviat pel Sr. Cosidó, portaveu del PP al Senat, que va manifestar «el control» al Tribunal Suprem, i que va portar molta polèmica, fins al punt, que per part de les defenses van demanar-lo com a prova per qüestionar una possible falta d’independència i imparcialitat del TS, que com moltes d’altres proves demandes per les defenses, va ser inadmesa. Molt probablement l’última paraula de tot plegat la tindrà el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).  

Josep Lluís Samper és advocat Juristes per la República