La prova per accedir a les facultats d’Educació

El concepte de «qualitat educativa» és complex i implica sempre la posada en marxa de tot un conjunt d’estratègies: seleccionar els estudiants més competents, millorar l’accés a la professió docent, una formació inicial universitària més pràctica, augmentar les possibilitats de formació permanent dels mestres, baixar tot el possible la ràtio, sobretot, en els primers trams d’edat, participació real de famílies en tot el procés, currículums actualitzats, etc.

Tots els països que tenen sistemes educatius de prestigi tenen una característica comuna: els mestres són professionals amb una formació inicial de màxima qualitat i amb un elevat reconeixement social.

Per estudiar el grau de mestre a qualsevol universitat pública o privada de Catalunya també cal superar una Prova d’Aptitud Personal. La PAP és complementària a les PAU (selectivitat) i els estudiants que volen realitzar aquests estudis superiors han de complir les dues condicions: superar la PAP i tenir la nota de tall mínima de les PAU.

Les darreres setmanes, s’ha parlat més de l’habitual de la primera convocatòria de la PAP d’educació 2021 un cop s’han conegut els resultats. Aquests han provocat una «relativa» alarma mediàtica, i mitjans i institucions han interpretat el percentatge d’aptes des de diferents punts de vista.

A la convocatòria ordinària (del passat 10 d’abril) es van presentar 4.240 estudiants, la van superar 2.290, el que representa aproximadament un 54% del total. Això vol dir que una mica més de la meitat dels joves han estat aptes.

Els exàmens de la PAP avaluen habilitats relacionades amb la competència logicomatemàtica i la competència comunicativa i el raonament crític. No hi ha un temari concret per preparar la prova i les preguntes no es vinculen directament a cap assignatura de l’Ensenyament Secundari Obligatori o postobligatori.

Els darrers tres anys, el percentatge d’aptes havia oscil·lat entre el 61% i el 63%, per tant, el 54% d’aquesta convocatòria representa una disminució respecte a les anteriors edicions. Això vol dir que els estudiants que no l’han superat no serveixen per formar-se com a mestres? No, de cap manera. Significa que no han demostrat tenir assolides les capacitats imprescindibles per iniciar els graus universitaris d’educació infantil i primària, però ho poden intentar en pròximes convocatòries.

Sempre que es parla d’excel·lència educativa i de referent mundial de qualitat docent es posa com a exemple Finlàndia, doncs bé en aquest país només un 10% dels estudiants que volen estudiar el grau de mestre superen els processos selectius establerts. Allà és una carrera universitària molt atractiva, i per això una de les més sol·licitades en «primera opció». En aquell país estan convençuts que fer de mestre és una tasca amb molta responsabilitat i pocs són els escollits. El pilar del seu sistema educatiu és l’alta qualificació del seu professorat, que gaudeix de molt prestigi des dels primers nivells d’educació infantil fins a la secundària postobligatòria.

Probablement cada un de nosaltres té una idea diferent sobre les característiques personals i professionals idònies per ser mestre d’educació infantil i primària, tot i que intueixo que la majoria coincidirem en algunes: li han d’agradar els infants, ha de tenir capacitat de lideratge, ser una persona empàtica i comprensiva, tenir paciència, personalitat reflexiva, assertiva, raonable... amb esperit crític, capaç de desenvolupar el millor dels seus alumnes, respectuosa, capaç de treballar de forma cooperativa amb els companys i companyes, amb una formació completa en psicologia i pedagogia, competència digital, amb habilitats per resoldre de forma pacífica els conflictes, etc., i així podríem anar ordenant diferents trets per ser un bon professional.

Hi ha, però, «una condició» en la qual hauríem d’estar tots d’acord i que resulta imprescindible per ser i fer de mestre: tenir una base cultural sòlida. A ningú se li escapa que ser competent i desenvolupar de forma adequada les tasques que la societat li encomana a l’escola, cal una capacitat comunicativa excel·lent (comprensió i expressió), un domini adequat del sistema lingüístic, capacitat d’aplicar el pensament científic i social per interpretar la realitat, per fer prediccions i prendre decisions amb iniciativa i autonomia, usar coneixements i habilitats matemàtiques per resoldre situacions de la vida quotidiana i analitzar resultats amb coherència i rigor. Doncs bé, aquestes competències que acabo d’anomenar són les que avalua l’actual PAP. Quina ha estat la causa dels resultats d’aquest any a Catalunya?

A ningú se l’escapa que els dos darrers cursos a totes les etapes del sistema educatiu i en especial a la secundària han estat diferents i complexos per a tothom: professorat, alumnat, famílies, centres, serveis educatius, etc. És ingenu pensar, però, que la causa és exclusivament la Covid-19. Probablement hi ha un rerefons més important, i el que ha passat ha de portar una reflexió acurada, profunda i tranquil·la perquè el dèficit en algunes competències dels estudiants que s’han examinat de la PAP no pot ser únicament qüestió d’un any i escaig. Caldrà analitzar totes les dades quan s’hagi acabat el procés, valorar els diferents punts de vista i, si s’escau, prendre alguna decisió ja que correlacionant el nivell de complexitat dels exàmens i els resultats, hi ha alguna cosa que no acaba d’encaixar. El 16 de juliol se celebrarà la convocatòria extraordinària i després de les matrícules universitàries es tindran totes les dades necessàries per fer una anàlisi com cal.

La PAP depèn del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), i per tant, de totes les universitats catalanes. Utilitzar una prova complementària a les PAU per accedir a uns estudis és garantia de més qualitat. Diferents territoris de l’Estat espanyol estan estudiant la possibilitat d’aplicar-la i de moment a les Illes Balears ja ho ha fet aquest 2021 per primer cop, replicant el nostre model.

El que ha passat aquest any no desprestigia la professió de mestre ni el sistema universitari. Al contrari, ens indica que les persones que han superat la PAP tenen assolits els requisits relacionats amb les competències bàsiques. És una garantia que els estudiants que iniciaran el grau de mestre podran centrar la seva formació en les competències específiques necessàries per ser un bon professional, ja que les de caràcter més general les tenen assolides.