La rebel·lió que només ha vist el jutge Llarena

El jutge Pablo Llarena té un problema: s’ha agafat el cas Puigdemont com un tema personal. Tota l’estratègia del magistrat del Suprem ha anat adreçada a sortir-se amb la seva, peti qui peti. Sostenella y no enmendalla. Encara ahir, en l’auto en el qual rebutja el lliurament de l’expresident de la Generalitat només per malversació, el jutge tossut critica la «falta de compromís» del tribunal alemany que ha descartat les seves peticions, com si els administradors de justícia haguessin d’estar conxorxats. La independència judicial també val entre els propis jutges. Llarena, en comptes d’agafar tantes enrabiades com demostren els seus escrits, hauria de reflexionar si no és ell qui està equivocat i no pas els seus col·legues d’Alemanya, de Bèlgica, de Suïssa, d’Escòcia... El caparrut Llarena critica que els jutges alemanys «han donat valor probatori a la declaració de Puigdemont» i, en canvi, no han tingut en compte «la resta de fonts de prova recollides en l’extensa instrucció». Potser és que els jutges alemanys, a més de llegir-se els autos i els patracols d’instrucció, estan al cas de l’actualitat (deuen llegir diaris i veure les televisions) i van determinar que els fets encapçalats per Puigdemont van ser la rebel·lió de la senyoreta Pepis. Que no veu el testarrut Llarena que els independentistes encara no saben ni on són!