La recerca de la veritat, atrapada entre Orwell, Malcom X, Piqué i el Col·legi de Periodistes

Vivim en violència que no és tal, amb cops d’estat inventats que no tenen res a veure amb la definició de manual, amb constitucions presumptament escrites entre tots i de caràcter inamovible

07 octubre 2019 08:20 | Actualizado a 07 octubre 2019 09:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Mantinc una duradora admiració per aquells ancestres que intentaven viure en coherència amb els seus ideals. Un d’ells és George Orwell, l’idealista que es va apuntar a les Brigades Internacionals i va sortir de la guerra civil espanyola amb dubtes monumentals sobre el procedir dels seus, dels altres i, en definitiva, sobre la pròpia condició humana. No cal fer ara un panegíric sobre la grandesa d’aquest escriptor referencial. Simplement, d’Orwell ens ha tornat al cap una frase lapidària de fa vuitanta anys, encara plenament vigent: «A Espanya vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que s’hi suposa en una mentida habitual».

Els observatoris que s’hi dediquen han demostrat, amb xifres empíriques a la mà, que la credibilitat del quart poder espanyol es troba sota mínims dignes de tòpica república bananera. Serà una democràcia fantàstica, exemplar, meravellosa segons proclamen els seus panegiristes i aprofitats, però aquesta simple mancança engega tot el muntatge a pastar fang. Un desastre catedralici.

La credibilitat del ‘quart poder’ espanyol continua sota mínims de república bananera 

Si algun lector ja ha arrufat el nas davant la tria del primer aforisme, provinent d’un humanista preocupat per la justícia social i el progrés popular, preguem sornegueres disculpes a la bestreta davant l’aparició del segon, molt més trepitjat en el prestigi de la seva imatge pública. Quan petaven seques als Estats Units en la batalla pels drets civils, Malcom X era un personatge prou íntegre i coherent blasmat per l’establishment ianqui, entestat en presentar les seves reivindicacions com la personificació del diable. Fins i tot el menystenien encara més que a Martin Luther King, avui gairebé canonitzat com a epítom de la moderació. Per a ells, per als que aspiren a crear-nos corrents d’opinió i suggerir-nos com hem de pensar sempre en benefici propi, Malcom representava el pitjor del pitjor. I més encara quan se li va acudir dir aquesta: «Els mitjans de comunicació són l’entitat més poderosa de la Terra. Tenen el poder de fer als innocents culpables i de fer als culpables innocents. I això és poder. Perquè controlen les ments de les masses». No es pot dir millor, ni en major evidència. El ‘quart poder’ i la seva influència expressada en dècades força anteriors a l’actual consum massiu, a la tergiversació sistemàtica dels conceptes segons interessi als amos.

No es pot contravenir el que interessa preservar als beneficiats de l’‘statu quo’

I així, vivim en violència que no és tal, amb cops d’estat inventats que no tenen res a veure amb la definició de manual, amb constitucions presumptament escrites entre tots i de caràcter inamovible, sense que es pugui tocar una coma dels seus enunciats. No es pot contravenir cap ordre procedent de dalt, del que interessa preservar als beneficiats de l’statu quo. Gent que, entre una munió de decisions, crea autèntics monstres que es passegen per parlaments vomitant falsedats, mentida rere mentida, només per un titular que l’informatiu manipulat de televisió proclamarà com a gran veritat irrefutable entre la seva parròquia. I en lloc de realitzar un servei públic, s’entesten en difondre odi i mala sang en benefici propi i dels senyors que els han posat allà, on es guanyen estupendament la vida amb un munt de barra i nul·la responsabilitat. Empatia és un dels mil conceptes d’humana arrel que desconeix aquesta patuleia. Odien i continuaran odiant, seguiran instal·lats en la mentida fidels a la promesa de muntar-nos un Ulster així que puguin.

Diran que altres porten el lliri a la mà, ingenus de mena, però si ets un mínim de persona, costa d’entendre tanta maldat entre certs representants polítics que tenim la desgràcia de patir. Ells suraran. Les seves obres, les patirem tots. A sobre i de propina, surt l’inútil i desprestigiat Col·legi de Periodistes de Catalunya a queixar-se de Piqué quan diu que hi ha gent que escriu al dictat de la directiva del Barça, una evidència, mentre continua callant sobre la precarització de l’ofici, la mentida sistemàtica als mitjans i l’absoluta alteració de les regles del joc democràtic. Podem abandonar tota esperança.

* Periodista. Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.

Comentarios
Multimedia Diari