La regió del coneixement, una proposta que sona bé però que s’ha de veure anar plegats i a totes

Entre l’esperança i l’auguri d’una nova desgràcia. A la Catalunya del Sud el futur ve en forma de coneixement, les malastrugances en forma de comunicacions ferroviàries

11 junio 2018 11:32 | Actualizado a 11 junio 2018 11:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fa uns dies, assegut a l’atri de l’antic Convent de les Arts, un edifici del segle XVI, feliçment recuperat i molt ben transformat per l’Ajuntament de la vila, escoltava les paraules del president de la Diputació, Josep Poblet, i de l’exrector Francesc Xavier Grau sobre el projecte de creació de la regió del coneixement.

Tancant els ulls i en un espai imaginari, vaig traçar una línia paral·lela amb una població que tenia a pocs quilòmetres: la Selva, on l’any 1305 es va fundar formalment l’anomenada Comuna del Camp. 

Aquest fou el primer organisme comunal de la història de Catalunya. Va sorgir de la necessitat de crear una col·lectivitat d’interessos entre els diferents pobles pertanyents a la senyoria eclesiàstica de l’Arquebisbat de Tarragona. La Comuna fou una institució emblemàtica que va tenir un gran impacte i molta força pròpia, ja que va arribar a aplegar fins a 112 termes municipals del territori.

El passat ens ensenya coses bones i en el cas de la Comuna, la lliçó a extreure és que la unitat d’interessos és un valor d’eficiència col·lectiva; els nostres avantpassats així ho demostraren. 

La Regió del Coneixement arriba en un moment en què estem esperant que la política catalana surti del bucle en què es troba. Sembla fora de dubtes que el país necessita entre moltes coses una política regional pròpia.

Si el Govern de la Generalitat i els territoris la dissenyen com cal, això permetrà que les diferents àrees del territori es desenvolupin millor i d’una forma més cohesionada i, a parer dels promotors, això s’aconseguirà sobretot si es centra en el coneixement. Aquesta és en síntesi la proposta innovadora que ens van fer al Convent de les Arts. 

Amb la prudència que caracteritza al doctor Grau i a la resta de redactors del projecte, el que es proposen és superar les divisions geogràfiques, administratives i polítiques i treballar sense fronteres per a transformar en progrés econòmic i social tota l’experiència de coneixement assolida pels agents econòmics, socials i científics de l’entorn.

La música d’aquesta proposta d’entrada fa bon so; a més, un cop escoltada amb detall resulta no solament engrescadora, sinó que sembla també la més adequada per a fer front als difícils reptes que ens planteja el món que s’està dibuixant en aquest primer terç de segle. Però no tot són flors i violes. 

Hi ha dubtes: per començar el nivell de compromís i implicació dels dirigents polítics del territori. Els deu electes de què parlava Josep Poblet, a banda de donar el seu acord, han d’aconseguir estirar als altres més petits i obtenir un necessari consens polític, a fi de poder treballar sense els apriorismes que són tan preuats per a alguns personatges nostrats. 

El segon interrogant fa referència a un aspecte conceptual: el coneixement en un sentit ampli té les fronteres difoses i això pot crear moltes incerteses en el moment de determinar els límits d’aquesta regió Sud; tal que com es reconeix també en el treball sobre el tema que ha fet la Càtedra de la Rovira i Virgili, dins d’aquest territori existeix una important fragmentació poblacional, d’activitat econòmica i de renda per càpita que s’haurà de relligar; cosa que no serà un treball fàcil.

Si la futura Regió del Coneixement és una esperança, la regió ferroviària és l’auguri d’una nova desgràcia sobre les comunicacions del territori; a l’esperançador acord dels alcaldes de Reus i Tarragona, Carles Pellicer i Josep Fèlix Ballesteros, del mes d’abril, ara s’hi contraposa el problema del desmantellament de les línies de tren quan es posi en marxa l’anomenat Corredor del Mediterrani.

Novament ens trobem en una altra situació de manca d’unitat, els representants de Salou, Cambrils, Mont-roig i l’Hospitalet de l’Infant; comprensiblement no es volen quedar amb les línies de ferro dins del seu terme però el problema és més gran i no es pot tenir una mirada ni tan curta ni tan utilitària. 

El que està en qüestió és el futur del transport públic a la regió metropolitana del Camp. I el problema ens és comú, no particular. 

Si es vol guanyar la batalla al Ministeri de Foment i a la Generalitat cal fer el mateix que els nostres avantpassats de la Comuna del Camp: anar plegats i a totes.

 

Periodista Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.

Comentarios
Multimedia Diari