La regulació dels preus de lloguer: un error amb conseqüències

El mercat del lloguer no passa pel seu millor moment i la nova llei aprovada dimecres per la Generalitat pot suposar una estocada al sector de l’arrendament d’habitatges. Lluny de posar fi a la problemàtica s’agreujarà la situació i es posarà contra les cordes als petits inversors que depenen d’aquests lloguers per complementar els seus ingressos o inclús pagar les hipoteques dels mateixos pisos. Així amb l’aprovació d’aquesta llei, trobar un pis de lloguer es convertirà en un impossible atès que desapareixeran més habitatges del mercat. Les mesures pactades a última hora entre el Sindicat de Llogaters i diferents grups polítics són un gest per part d’aquests últims per acontentar alguns sectors de l’opinió pública però totalment inefectiu i insuficient. Ens calen menys lleis i més valentia per afrontar els problemes de soca-rel assumint responsabilitats amb la implicació de les administracions per a incidir en l’oferta i la demanda com a única solució real i efectiva al problema de l’augment dels preus del lloguer.

No s’han valorat prou les conseqüències derivades d’aquesta limitació, una limitació que atempta contra la competència i la llibertat que vulnera la Constitució i l’Estatut en divuit punts del seu articulat. Aquesta llei tal com apunta l’Autoritat Catalana de la Competència «constitueix una greu distorsió a un factor essencial de la competència com és el preu, i és un instrument no idoni per assolir l’objectiu últim de la mesura».

L’experiència històrica i internacional deixa clar que aquesta mesura no és una solució al problema. La limitació dels preus del lloguer afectarà greument els petits inversors amb escassa capacitat d’aguantar una limitació de rendes de lloguer que quedaran automàticament expulsats del mercat i es veuran obligats a posar els immobles a la venda. La solució no passa per traslladar la responsabilitat al sector privat limitant als propietaris els preus dels lloguers sinó per la construcció d’habitatge social amb rendes assequibles per a augmentar així l’oferta i trobar un equilibri natural en el mercat.

Tota aquesta situació sembla aïllada però és un problema que afecta tota Europa. Els estats no es queden de braços plegats i busquen una solució. Les autoritats públiques tenen la capacitat d’incidir en aquesta situació. En algunes ciutats d’Europa ja s’ha aplicat aquesta fórmula amb èxit. Viena és el referent per a les ciutats afectades per l’alça del preu de l’habitatge.

El 62% dels habitants de la ciutat viu en cases de renda social fet que garanteix una renda assequible i d’acord amb el poder adquisitiu dels habitants. Així si el problema de fons és l’oferta d’habitatges en lloguer perquè no s’actua? Calen polítiques que incentivin l’augment d’oferta d’habitatge ja sigui ampliant el parc d’habitatges públics o incentivant les inversions en aquest sector.

Una legislació que incentivi la inversió en la construcció i rehabilitació d’habitatges és clau per atacar el problema de l’oferta dels lloguers. Actualment la regulació requereix el pagament d’imports elevats previs a l’inici del projecte de construcció que no garanteixen el desenvolupament del mateix ni la devolució de les quantitats invertides. Aquest risc fa que els inversors marxin de Catalunya i escullin altres territoris per dur a terme els seus projectes.

Si des del govern de Catalunya es facilita el desenvolupament de projectes d’obra i construcció el sector immobiliari tornarà a invertir en el nostre territori i generarà riquesa i llocs de treball. També es produirà un augment de l’oferta que ajudarà a equilibrar els preus del lloguer dels habitatges.

En definitiva, l’entrada en vigor d’aquesta llei suposarà una reducció encara més dràstica de l’oferta en el mercat de lloguer, fet que augmentarà l’economia submergida i fins i tot pot provocar un augment de preus de lloguer dels habitatges que ara estan per sota del preu de referència establert. 
La devaluació del valor patrimonial de molts propietaris serà una realitat i els inversors en actius immobiliaris no tindran incentius i marxaran del nostre territori.

José Antonio Mas Flores. President del Col·legi i Associació d’Agents de la Propietat Immobiliària de la Província de Tarragona (COAPI)